Model econòmic i productivitat a Balears

Hi ha consens que cal reorientar el model econòmic, d’una banda, des de la quantitat a la qualitat i, de l’altra, fent-lo més just i sostenible. Però qualsevol canvi deixa sempre guanyadors i perdedors. Com ens ensenyà l’economista Albert Hirshman, l’acceptació social dels canvis sempre és més fàcil quan es percep que el pastís és prou gros com per permetre fer més parts sense excessius costos. Quelcom d’això hi ha en el rerefons del debat establert entre diferents economistes illencs respecte de la productivitat de l’economia balear: disposa de marge l’economia balear per finançar aquest canvi d’orientació?

Algun lector despistat començarà ara a entendre la reiterada insistència en parlar de la suposada singular baixa productivitat de l’economia balear per part del Govern i la patronal. Al capdavall hi ha el missatge que no hi ha marge econòmic per un gran acord social per repensar els límits de l’activitat turística i per a un repartiment distint de les rendes d’aquesta activitat.

Però és realment així? Com sempre, les respostes s’han de basar en evidència empírica objectiva. Recentment l’INE publicà les dades de creixement del PIB per comunitats autònomes, que ens permet posar-hi llum. La primera dada clara és que, al contrari que el formulat per alguns economistes catastrofistes, la productivitat (aparent del treball) de l’economia balear era un 8 % superior a la mitjana espanyola. Aquesta dada ens deixaria també per damunt la mitjana de la Unió Europea. Voldria aquí fer un incís i és que la publicació per l’IBESTAT l’any 2019 del darrer marc input-output de l’economia balear suggeria que l’INE podria estar infraestimant el PIB balear en un 8 %, el qual traslladat a les dades de productivitat aquí explicades indicarien, en realitat, un valor un 16 % superior a la mitjana espanyola.

En segon lloc, què podríem dir de l’evolució temporal de la productivitat, per exemple en els darrers deu anys? Idò les dades de l’INE ens indiquen que en aquest deu anys, malgrat incloure la pandèmia, la productivitat acumulà un augment a Balears del 9 % (descomptant la inflació), substancialment superior al 3,8 % espanyol.

I si ens centram en el nostre principal sector econòmic, el turisme (comerç, hostaleria i transport)? Idò d’acord a l’INE l’any 2023 la productivitat del turisme balear era un 36,3 % superior al mateix sector a nivell espanyol. En el període 2014 a 2023, mentre la productivitat del sector turístic balear acumulà un creixement del 33,6 %, en el conjunt espanyol sols ho feu un 12,2 %.

Tot plegat, les dades de l’INE ens mostren que la situació objectiva dels indicadors de productivitat no és precisament tan dramàtica com se’ns vol fer creure. Dir el contrari, amb les estadístiques en mà, és mentir. Hi ha marge econòmic, idò, per repensar una economia més sostenible en tots els sentits sense que impliqui cap cataclisme. No hi caben excuses des de l’àmbit econòmic.

Tot l’anterior no vol dir que els indicadors de productivitat siguin satisfactoris, ni pretenc negar que estam encara allunyats d’altres economies desenvolupades de referència. De fet, aquest és un altre debat imprescindible. Però el cert és que el nivell de la productivitat de l’economia balear no hauria de ser utilitzat com un fals hostatge per impedir els canvis cap a un model més sostenible econòmica, social i mediambientalment que la societat està reclamant.

Ara el que cal és valentia, capacitat d’entesa i mirada llarga. Plantejar problemes de productivitat, més enllà de no ser cert, equival a fer-se trampes al solitari amb l’objectiu de no voler reconèixer que, en el fons, no es creu en la necessitat de canvi que expressa la nostra societat.