Avui és una jornada simbòlicament rellevant i emblemàtica en el procés de canvi i de transformació social global. El Dia Internacional de la Dona, amb una tradició consolidada de prop de quaranta anys, obre finestres a un món que cerca llum. Avui, la xarxa de dones en acció també reflecteix les dinàmiques que sostenen els i les inconformistes, però molt especialment totes i tots aquells que creuen en la justícia social. Afortunadament, hem vist néixer i créixer centenars d’organitzacions i sensibilitats, entre les quals el moviment Creients i Feministes, i hem observat atentament com també creix el feminisme a l’interior dels moviments cristians. I, finalment, hem assistit als primers canvis tímids en l’estructura més envellida de l’Església.
Fa temps que seguim de prop Anne Soupe, la candidata a presidir una diòcesi i encetar el servei ministerial. Aquests dies hem rebut la seva darrera carta «Lettre n.37: Le Christianisme peut-il-mourir?» Soupe és una pionera, com a teòloga coneix perfectament el ritme de la història i com funciona el rellotge de l’Església. L’èxit i la perdurabilitat històrica de dita institució es fonamenta en un ús singular del temps. Cap institució gestiona el temps millor que l’Església, ni cap organisme internacional no té la capacitat de progressar d’una manera inversament proporcional al desordre i el caos de la societat.
L’existència d’un corrent feminista, modern, insatisfet i cristianament indignat es manifesta en actes, gestos i discursos de desobediència femenina. Actituds difícils de condemnar perquè l’absència de dones en els llocs de responsabilitat és un escàndol, per a la societat del segle XXI i pels batiats mateixos. Avui, aquestes dones, també sortiran al carrer i se sumaran a les manifestacions destinades a reivindicar aquella igualtat que la història ha negat sistemàticament a la dona. Moltes d’aquestes dones, encara avui, incomoden i no cauen bé al poder i tampoc no se deixen instrumentalitzar pel patriarcat institucional. Saben, no només aquestes dones sinó també molts militants cristians, que la història mai no premia els esperits servils i apocats, ni tan sols aquells que es limiten a fer el bé que indiquen els manuals del bon cristià.
Avui i aquí és un dia per recordar dones pioneres com Maena Juan i companyia. Algun dia s’haurà d’historiar el que ha significat per Mallorca l’arribada d’aquelles dones de l’IMS. En l’actualitat existeix un cristianisme secularitzat d’un altíssim nivell de compromís social, cívic i polític que no se podrà entendre si no és a partir d’aquelles primeres «apòstoles» del nou feminisme creient.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.