Fideus antics

Antoni Gelabert i Bartomeu Pastor s’inventaren a Maria, els anys setanta, un club cultural que anomenaren ‘Sa Rota Nova’ i retornaren a la lletra el concepte de ‘La Mare de Déu dels missatges’. Un curiós opuscle titulat Quadern d’usos, costums i oficis pagesos editat per l’Asssociació de la Premsa Forana l’any 2001, escrit per Biel Frontera i il·lustrat amb amoroses fotografies de Climent Picornell, explica la vida dels missatges, aquest immens col·lectiu obrer de les grans possessions feudals que perduraren fins al segle XX. Mecanització de les tasques agrícoles i parcel·lació de les grans possessions, sobretot ermassos i tenasses, entre d’altres circumstàncies, afavoriren la desaparició -transformació seria més exacte, perquè la pobresa no ha desaparegut: ha esdevingut en alguns casos misèria- d’aquesta ‘plebe’ mallorquina, que agradi o no als senyors i als seus cronistes van assentar les bases de la Mallorca turística.

Dia 8 de setembre se celebra la festa patronal de la Mare de Déu de la Salut o dels Missatges. Moltes de les feines del camp, com segar, batre, collir figues… eren a punt d’acabar-se i arribava el moment de començar una nova anyada agrícola. Dies abans, sobre el portal Major de l’esglèsia s’havia hisat la ‘bandera que fa fideus’, que indicava el començament de la festa.

Ja fa anys que la festa de la Mare de Déu dels missatges no es celebra arreu de l’illa. S’ha dit que és la festa de les Mare-de-déus trobades seguint la tradició més ortodoxa i eclesiàstica. És la patrona de Ciutat i d’aquells pobles on l’establiment de les grans possessions es retardà més. Fan festa el 8 de setembre Fornalutx, Lloseta, Costitx i Maria entre d’altres municipis, a més de Ciutat. El canonge Rotger i el pare Gaspar Munar de Pina –a un opuscle de la revista Lluc dels anys quaranta– reinventaren la història de Maria i posaren especial esment en la llegenda de la bandera que anunciava la festa. Contaven aquests saberuts que els infants d’aquesta laboriosa, però paupèrrima i fervorosa gent de Maria, rebien amb alegria l’anunci de les festes amb la posada de la bandera d’alt de l’església dia 1 de setembre, perquè significava que per les festes menjarien fideus, com a dieta extraordinària després d’un llarg estiu de messes i mancances. A més dels fideus la gent reclamava:
¡Ai ja ve la Mare de Déu
i noltros volem ballar
i també volem menjar
un tassonet d´aigua amb neu!

Altres dues festes importants són sant Antoni amb les beneïdes i torrades i l’Encontre del Bon Jesús del diumenge de Pasqua. Les dues festes estan relacionades amb el porc i el xot, respectivament, dos components bàsics en la gastronomia del poble.