Vergonya, cavallers, vergonya!

-Idò mirau, l'expressió «Vergonya, cavallers!» prové de les accions bèl·liques de any 1229, amb motiu de la conquesta de Mallorca per part de l'exèrcit de Jaume I. Però, heu de tenir en compte que aquest crit de crítica -o d'imprecació- forjat pel rei conqueridor contra la covardia o la manca de decisió per afrontar la batalla es pot aplicar a situacions diverses i precisament no tan èpiques ni mítiques!. Gràcies al triomf dels que feren cas de la frase, es produí un canvi tan contundent a Mallorca, que una repoblació, una llengua, una cultura, una economia, una religió, entraren per la porta de la història i ens feren més o menys com som... Com hem estat fins ara, vull dir.

-Bé, bé, professor, no se'n vagi per ses bardisses! Quin és l'origen exacte de la frase?, en quin moment històric es pronuncià?

-D'acord, d'acord... Resulta que determinada gent prou preparada creu que «Vergonya, cavallers» foren les paraules que Jaume I digué quan desafiava l'honor dels seus cavallers que no es decidien a avançar en la decisiva batalla de Portopí durant l'expedició de conquesta de Mallorca. Però, com veurem, això no és exactament així. Segons el Llibre dels Feits o Crònica Reial, una vegada l'exèrcit de Jaume I consolidà el desembarcament, es lliurà dia 12 de setembre de l'esmentat any 1229 la batalla anomenada de Portopí. El topònim que identifica la batalla es refereix a la serra de Portopí, no pròpiament al port, ja que la violentíssima topada s'esdevingué als peus de la serra de Portopí, més tard anomenada serra de na Burguesa, al terme de Calvià, entre Santa Ponça i Palmanova, amb epicentre al lloc encara denominat coll de sa Batalla. La cavalleria musulmana obligà a retrocedir una de les avantguardes cristianes, la de Nuno Sanç. Jaume I diu, en relació a aquest episodi: «els moros cridaren, i anaren tirant pedres, i es feren un poc endavant. I la senyera de don Nuno i aquells qui eren amb ella giraren l'esquena. I així, fent bell semblant davallaren bé la distància d'un tir de pedra contra nosaltres, i alguns [dels nostres] cridaren: -Vergonya!!. I els sarraïns no els seguiren: i aquests nostres s'aturaren; i en tant vengué la senyera i la mainada nostra amb cent cavallers o més, bé que la guardaven». Per tant, en aquest episodi, els més decidits cavallers cristians, amb el cavaller occità Jaspert de Barbarà al capdavant, criticaren la fugida de Nuno Sanç i alguns d'ells pronunciaren el crit de «Vergonya».

-Professor, ha dit que cridaren «vergonya», o no?

-Sí, és clar, però no era exactament «Vergonya, cavallers, vergonya!»... ni tampoc va pronunciar l'esmentada frase el rei En Jaume.

-Bé, bé, d'acord... si hem de filar tan prim!

Noticias relacionadas

Els escuts dels pobles de Mallorca. Història, patrimoni i heràldica parlant (III)

Más noticias relacionadas

-Clar que hem de filar tan prim! Realment, quan el rei cridà «Vergonya, cavallers, vergonya!», fou en el moment més crucial del dia 31 de desembre de 1229, ben dematí, quan les primeres forces d'infanteria cristiana havien començat a entrar en la Madina Mayurqa pel mur esbaldregat de la porta de Bab al-Kahl (porta de Santa Margalida o porta Pintada Vella) i necessitaven imperiosament del reforç de la cavalleria.

Diu el Llibre dels Feits: «dels cristians de peu, n'hi havia bé vint o trenta que tenien els escuts abraçats i d'altra part estaven els sarraïns amb les adargues i espases tretes, i no es gosaven escometre. I quan entraren els cavallers amb els cavalls guarnits els anaren a ferir. I era tanta la multitud de la gent dels sarraïns que els pararen les llances; els cavalls es dreçaren, perquè no podien passar per l'espessor de les llances, de tal manera que hagueren de fer la volta. I, en tant, feta la volta, es tiraren un poc enrere i anaren entrant els cavalls, tant que, quan n'hi hagué devers quaranta o cinquanta, s'endreçaren contra els sarraïns, i cridaren tots a una veu: -Ajuda-nos, Sancta Maria, Mare de Nostre Senyor». I fou aquí quan digué Jaume I: «I cridàvem: -Vergonya, cavallers. I els anàrem a ferir, i els esvaírem». És a dir, els férem fugir i els derrotàrem. És el pas de la Madina Mayurqa a la Ciutat de Mallorca.

-Uep, Vell professor... Aquí pareix un crit d'ànim, de treure el nirvi!

-Sí, efectivament, podríem entendre el crit com una expressió d'ànim, més que de reprovació perquè ‘vergonya' tendria el significat «d'estimació de la pròpia honra»; és en aquest sentit que Ramon Llull esmenta el «Cavaller sens vergonya», cavaller que no valora la seva honorabilitat.

-Vell Professor, vostè que no té por a res... Hem dit que aquest crit de crítica -o d'imprecació- forjat pel rei conqueridor contra la covardia es pot aplicar a situacions diverses i precisament no tan èpiques ni mítiques!.

-Efectivament, la por no és res, quan la veuen d'aprop! Sí, és clar, per extensió, «Vergonya, cavallers, vergonya!» es pot aplicar als que actuen contra el seu propi poble, contra les seves pròpies arrels. Avui mateix, dia 20 de juny de 2023, no vos ho creureu!: un partit d'extrema dreta, que vol eliminar l'autonomia de les illes Balears presidirà el Parlament Balear; sí, heu sentit bé, una gent que vol diluir i vol eliminar la nostra personalitat mallorquina i balear, presidirà la màxima institució representant de la nostra democràcia!

-Uff... idò sí, ja ho val, n'hi ha per llogar cadiretes!: «Vergonya, cavallers, vergonya!».

-Contra l'auto-odi: «Estimem Mallorca, estimem les Illes Balears».