L'expulsió dels jesuïtes i la Puríssima de l’església de Monti-sion

-Uep, nosaltres feim classe d’Història i, en concret, ens situam a l’any 1767.

-Umm... Deu ser que la Història es repeteix.

-Podria ser, però deixem d’especular i anem per feina! Resulta que el 29 de març de 1767 arribà al port de Palma un vaixell amb un correu urgent amb ordres provinents de les més altes esferes de la Cort; hi havia interès ciutadà per aclarir el misteri d’aquest enigmàtic correu... Un tema secret, sens dubte devia ser molt important. Mentre, el correu dedicà dos dies a anar a cercar el comandant general, que era a Artà realitzant la inspecció de les talaies de defensa. A la ciutat, era tant el moviment i el nerviosisme oficial, que els rumors es dispararen. Des de la Comandància, es divulgà que l’ordre era de prevenir las places de Mallorca i Eivissa per a defensar-se d’una possible invasió dels anglesos. Dia 2 d’abril no es parlava d’altra cosa que de la guerra contra els anglesos. El mateix dia, de nit, s’ordenà als quarters militars preparar tota la tropa per sortir l’endemà matí. A mitja nit, foren avisats tots els oficials per tal que es traslladassin i romanguessin a les casernes. Les tropes sortiren al carrer, sense tocar tambor, devers les dues de la matinada. Una partida rebé l’ordre de controlar o circuir les murades. S’organitzaren diferents companyies per patrullar per la ciutat. Dos regiments, amb els seus respectius coronells i els corresponents oficials es mobilitzaren i feren la seva via: el de Llombardia anà al col·legi de Monti-sion, de la companyia de Jesús, que fou encerclat. L’altre, el de Brabant posà setge al col·legi de Sant Martí. Altres tropes també actuaren al col·legi de Monti-sion de Pollença. L’enigma quedava desvetllat: res de guerra contra els anglesos, es tractava de l’execució del decret de l’expulsió dels jesuïtes.

-Vell Professor, no estarem exagerant, amb tant de suspens i misteri...

-Per què dius això? Hi havia suspens, preocupació... i sorpresa, amb una ciutat presa per l’exèrcit, amb l’ai al cor per saber de què es tractava. Mirau, ja que no em creis a mi, el que recull el Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner, que detalla l’expulsió: «El dia 3 de abril antes de rayar el alba, viernes de Pasión, quedando sitiados dichos colegios, tocaron a la puerta, y abierta,entraron dentro Coronel, Oficiales, Juez de Comisión y escribano, y allí practicaron y pusieron en ejecución el decreto de expulsión de los PP de la Compañía de Jesús, fechado en el Pardo á 27 de Febrero y refrendado en Madrid por el Conde de Aranda en 1 de Marzo... Los PP. de Montesión como los de San Martin... fueron conducidos en coches a su predio llamado la Torre, que se halla más allá del convento de Jesús, extramuros. Iban en cada coche tres padres y un oficial, y escoltado de 4 dragones, espada en mano». Un mes hagueren de passar reclosos en aquesta possessió, a prop de l’actual Can Valero, fins que el 2 de maig hi hagué notícies: «llegó a la Porrassa el convoy del capitán Barceló, conduciendo a los jesuitas del principado de Cataluña, Valencia y Aragón. El 3 pasaron los PP por fuera de la ciudad desde el predio la Torre, y fueron embarcados en el jabeque de Padrines... el 4 de mayo reunido el jabeque con otras 13 naves catalanas que convoyaba el capitán Barceló, emprendieron juntos el rumbo de levante y se dijo que iban a Civitavechia...». Idò, cap a Roma, s’ha dit! Els pares i germans coadjutors embarcats a Mallorca foren un total de 40.

-Hi hagué més rebumbori?

-Un poquet més, encara. Resulta que, mesos després de l’expulsió, el 14 de gener de 1768, es difongué la notícia que la imatge de la Puríssima Concepció que presideix el portal major de l'església de Monti-sion havia plegat les mans, en senyal de reprovació i de dolor per l'expulsió. En poc temps, molta gent curiosa acudí al lloc dels suposats fets miraculosos i omplí la placeta de l'església de Monti-sion. Efectivament, es pogué comprovar que la imatge tenia les mans juntes. -Eh... mirau, la Purissimeta ha plegat les mans -deia un-. -Sí, és ben vera, les té ben plegades -digué un altre-... Finalment digué un escèptic: -Però, germanets, és que sempre les ha tengut així! La gernació, ulls expolsats, en comprovar que res no havia canviat, ho deixà córrer... una minoria, provocaren aldarulls i renou. El bisbe ordenà que s'investigassin els fets, disposat a castigar els culpables de l'engany. Fins i tot, i sembla mal de creure, féu pujar un escultor fins a la imatge, a dalt del portal, amb una escala ben alta perquè confirmàs que no hi havia hagut cap moviment en els braços de l’escultura, mentre un notari, en certificà l’informe.

-Sí que sembla una broma, mestre!

Noticias relacionadas

Les torres de la pólvora de la ciutat de Mallorca

Más noticias relacionadas

-Idò no! De fet, com la realitat supera la ficció, el professor Marià Carbonell documenta la feta i identifica l’escultor que certificà el fals miracle; es tracta de Miquel Tomàs. Aquest artista, en representació del gremi o Col·legi de Pintors i Escultors, examinà la imatge de la Puríssima del portal major de l’església de Monti-sion «per comprovar la falsedat d’un testimoni que assegurava que l’estàtua movia els braços» (GEPE IV, 309). Al cap de pocs dies els propagadors de la notícia falsa foren descoberts i condemnats; diu el Cronicon mayoricense: «El 18 fueron detenidas varias personas, entre ellas 6 mujeres y se publicó un bando del Comandante General ofreciendo 500 libras a quien denunciara al inventor de aquella patraña, y el 24 dió el Obispo un edicto prohibiendo hablar de los jesuitas y del pretendido milagro, bajo pena de excomunión. Averiguando que uno de sus autores había sido el sacristán de la parroquia de San Jaime, fue preso y procesado, condenado por la Real Audiencia a algunos años de destierro en Orán».

-I, què passà amb l’edifici de Monti-sion?

-Molt resumidament: Després de la comentada expulsió de l’any 1767 l’edifici es va convertir en seu de la Universitat Literària, fins que la Companyia de Jesús retornà l’any 1816. El 1835 patiren una altra expulsió, coincidint amb la Desamortització de Mendizàbal. I...

-Ah... ja ho sabem, no s’esforci, professor: tornà a ocupar les instal·lacions la Universitat Literària!

-Alerta, uns mesos, només, ja que la Universitat Literària va ser eliminada i qui realment s’hi va instal·lar, a Monti-sion, va ser l'Institut Balear, el 1837 i la Biblioteca Provincial, el 1847. L'institut hi va romandre fins al 1916, data en què es traslladà al nou edifici de l'avinguda de Portugal. El 1919 tornaren els jesuïtes a Mallorca i recuperaren el seu Col·legi. La Segona República els tornà a treue fins que retornaren l’any 1936... i fins ara.

-I ara, què, Vell Professor?

Jo només gosaria demanar dues coses. La primera, és òbvia: que els veterans jesuïtes que no desitgin sortir de Mallorca, que no ho facin i siguin correctament atesos aquí. La segona, que es mantenguin intactes els espais patrimonials i més espirituals: l’església, la capella fonda amb el sepulcre de Sant Alonso Rodríguez, el claustre, la capella del retaule antic i la cel·la de sant Alonso.

-Són espais energètics, com vostè diria.

-Exacte, tu ho has dit!