La Mare de Déu d'Agost i la processó de ses Crestes de Valldemossa

L'Assumpció de Maria segons la llegenda Àuria

Maria, quan tenia devers 72 anys d'edat, rebé d'un arcàngel l'anunci del seu final en aquesta vida terrenal. Els apòstols, dispersos per ça i per lla, amb motiu de la seva àrdua tasca de predicació, foren transportats miraculosament i foren presents davant el llit mortuori. A l'estança, també hi comparegué un cor d'àngels i, finalment, hi descendí Crist. La Mare sol·licità del seu Fill que el seu cos no es corrompés, així com viure amb Ell en el Cel. En aquest moment es produí l'òbit; els apòstols amortallaren el cos. Després de la vetlla, Maria fou conduïda en un taüt fins al sepulcre, versemblantment a l'hort de Getsemaní, on fou enterrada. L'apòstol Tomàs arribà ‘misses dites' i li obriren l'urna perquè pogués venerar la Mare de Déu. Però, sorpresa!, dins el sarcòfag només hi trobaren els seus abillaments funeraris; deduïren la seva resurrecció... o, si només era dormida, el seu desvetllament i immediata assumpció al Cel. Els apòstols, admirats i aconhortats, ploraren. Tomàs, incrèdul, rebé el cingle (corretja) marià que serví de prova material per confirmar l'Assumpció. Una vegada l'Assumpta arribà Cel, es produí la Coronació per part de la Santíssima Trinitat.

Ascensió i Assumpció

-Mem, Vell Professor, haurem de repassar aquests conceptes, un poc complicats per a uns youtubers com nosaltres!

-Sí, Professor -diu un altre-, quina diferència hi ha entre Ascensió i Assumpció? No serà això una discussió bizantina?

-No, no, cap discussió bizantina. Jo no som cap teòleg, però puc dir-vos que, semànticament la diferència és clara i ara l'explicarem... amb ajuda, és clar, de textos doctrinals. Preparats?

-Sí. Sí, endavant!

-Idò resulta que Jesucrist és el Fill de Déu fet home, amb les dues naturaleses: humana i divina. Quan Crist va anar al Cel en cos i ànima al final de la seva vida terrenal i després de la Resurrecció, ho va fer amb el seu propi poder. Jesús mateix fou l'agent actiu del miracle. Ell va pujar al Cel. En canvi, Maria és una criatura de Déu, dependent de la Gràcia de Déu per a tot. Ella no va anar al Cel amb el seu propi poder, sinó que va ser portada al Cel per Déu. És a dir, va ser l'agent passiu del miracle. Maria va ser «assumpta al Cel».

-Ah, ja ho veim... els dos pugen al Cel, però no en les mateixes condicions. A l'Ascensió Crist puja al Cel i, a l'Assumpció, Maria es conduïda al Cel.

Noticias relacionadas

Els escuts dels pobles de Mallorca. Història, patrimoni i heràldica parlant (III)

Más noticias relacionadas

-Efectivament. Si bé, en tots dos casos es tracta de la pujada al Cel, al món catòlic s'aplica el terme «assumpció» a la Verge Maria (per antonomàsia: 'fet de ser elevada al Cel la Mare de Déu en cos i ànima') i «ascensió» a Jesucrist (també per antonomàsia: 'pujada de Crist al Cel').

-Entesos, ja hem après una cosa més!! Per cert, hi ha una tradició preciosa a Mallorca que és la dels Llits de la Mare de Déu Morta.

Sí, bella i antiga tradició. Avui no en parlarem, perquè ens concentrarem en la processó de ses Crestes de Valldemossa, però podem recomanar el llibre coordinat per Gabriel Carrió i Vives, titulat L'Assumpció de la Mare de Déu (Consell de Mallorca-Bisbat de Mallorca, 2018), amb diversos articles sobre la festa de l'Assumpció i els llits.

Notes sobre la festa de la Mare de Déu d'Agost a Mallorca

El bisbe Berenguer Batle (1333-1349) elevà la festa de l'Assumpció a la màxima categoria. La processó de l'Assumpta a la Seu de Mallorca començà l'any 1456 a petició del governador del regne Francesc d'Erill i dels jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca. Aleshores, se'n fixà el cerimonial: Els canonges de la Seu, vestits d'apòstols, portaven en processó la imatge gòtica de la Mare de Déu Morta que encara es conserva actualment. A principis del segle XVII els cossiers ballaven a Sineu per a la Mare de Déu d'Agost. El 15 d'agost de 1755 encara es documenta la processó de la Mare de Déu a la Seu. Com diu el P. Gabriel Llompart, una bona part de les esglésies importants celebraven processons en les quals els apòstols carreguen amb la imatge de la Mare de Déu morta: la processó actual de Valldemossa i la tradició escrita de Felanitx de mitjan segle XVIII ho corroboren». Per altra banda, els cossiers de Montuïri fan la primera sortida dia 15 d'agost, i recentment s'ha recuperat interpretar la dansa Gentil Senyora davant el túmul de la Mare de Déu, a l'església parroquial. A Alaró els cossiers el dia de Sant Roc (16 d'agost) també surten i executen la mateixa dansa, en aquest cas envoltant el llit marià.

La processó de ses Crestes de Valldemossa

A Valldemossa, des de fa segles, el 14 d'agost, revetla de l'Assumpció, se celebra la processó en homenatge a la Mare de Déu Morta o l'Assumpta. Rep el curiós nom de «processó de ses crestes» per les àuries o nimbes que, a manera de diadema, i com a vestigi de la indumentària escènica d'arrel medieval, que duen els 4 homes, que simbolitzen els apòstols, portadors del llit de la Mare de Déu. Mostren també el nom de l'apòstol corresponent. A més de les 'crestes', van vestits amb una túnica blanca i llueixen un floc vermell. És tradició que els homes que porten la Mare de Déu siguin casats.

La processó de la Mare de Déu d'Agost es va fer per primera vegada l'any 1531. El 1567, el bisbe Diego de Arnedo, en la seva visita pastoral, ordenà als obrers de l'Assumpta que fessin un llit per a la figura de la Mare de Déu, per posar-lo enmig de l'església. L'any 1595, l'historiador Joan B. Binimelis remarca la solemnitat de la celebració, amb participació de molta gent de tota Mallorca i amb complement de danses i corregudes.

Com recorda Joan Cabot Estarellas a la revista Miramar, els quatre portadors tenen assignada sempre la mateixa posició, una de les quatre barres que sostenen el llit; aquesta tradició els ha arribat per 'deixa' o herència de l'antecessor. La revetla de l'Assumpta, acabada la funció religiosa, agafen la Mare de Déu Morta, que està situada vora l'altar major, fan una volta al temple i, a continuació, precedida per uns estendards, surt el seguici pel portal lateral. Recorren el carrer de la Rectoria, giren pel carrer de l'Amargura i, arribats a la Creu de Baix, pugen un tros de carrer de la Constitució fins que arriben a la plaça de l'Església. Ja a punt d'acabar, entren al temple pel portal major. Acabada la processó es canta una Salve, col·locada la Verge damunt el llit, situat als peus del temple. Llavors duen la imatge a l'altar major, el públic la venera i el celebrant reparteix brotets d'alfabeguera. És tradició que passant els infants per damunt la Verge, s'alliberen de trencadura, i també que passar un didal serveix perquè els infants tinguin bona dentició.

El pare Llompart aprofundeix en la processó de les Crestes i la compara amb la processó de Felanitx, fa temps desapareguda: «Es tracta d'una tradició lligada a diverses famílies, en virtut de la qual un dels seus membres participa anualment en la festa de la Mare de Déu d'Agost portant en la processó la imatge sobre les espatles. El nom al·ludeix al dispositiu que porten damunt el cap en forma de cresta, tots i cadascun d'ells, a més de dur una indumentària general a manera d'alba. Què dimoni era aquesta cresta?... L'única consueta local conservada a Mallorca del segle XVIII, la del rector Esteban Bordoy, ens diu que en el seu temps ja havia desaparegut aquest costum a la seva parròquia de Felanitx, «per lo ridícul que era veure dotze pagesos endiumenjats amb antipares i dalmàtiques».

I és que, aclareix, en temps anteriors al seu, la imatge de la Mare de Déu jacent era portada per «deu homos vestits amb camis i dalmàtiques, amb una cresta a on estava escrit el nom d'un apòstol. Davant hi anava Sant Joan i darrera Sant Pere, amb capa pluvial». Heus aquí què eren les crestes. El recurs per a identificar els apòstols: el nom propi. Ja que no es podia utilitzar cap altre recurs com el de portar en la mà l'instrument propi del seu martiri —com es feia en el Corpus Christi de la Seu de Mallorca des del segle XV— perquè com que calia carregar la imatge, haurien restat embarassats i embolicats. Els pagesos de Valldemossa sols duien darrerament l'alba o camis; els pagesos de Felanitx, abans de la crítica Il·lustració, portaven a més dalmàtiques, llevat del figurant de Sant Pere, capa pluvial».