Aquest darrer any un enemic estrany ha cremat amagatalls dels boscos on es guardaven les nostres certeses i omplert la nostra ment amb les pors i dubtes al desconegut. Ens hem sentit fràgils i per instint aixecàrem murs intentant protegir el futur de l’abisme. Les portes que abans mostraven cels blaus i nits estrellades, avui són fredes matinades de vent i boires. És difícil negar el mal, aquesta tragèdia sobrepassa a la malaltia i ennegreix un demà de benestar social i econòmic, i ens enfronta a la sempre impossible seguretat.
Confiam la nostra sort en unes vacunes que sense dubtes dilueix la malaltia, però necessitarem molts dies per reparar el dany causat, recuperar els valors perduts i refer-nos del desconcert produït per la fragilitat del nostre entorn. Ara hem d’esforçar-nos per retrobar els arguments que ens facin celebrar la vida i cultivar la valentia de l’esperança.
Aquesta és la raó principal –feta des de la humilitat de la tendresa– per intentar convertir el projecte CAMÍ DE LLUC / REFUGIS D’AMOR I OFERIMENT, en un mirall del versicle 259 del Llibre de l’Amic i l’Amat de Ramon Llull. Una proposta que enllaça amb les anteriors mostres de Pollença i la Torre de Canyamel, RAONS HUMANES on apuntalava la fe que tenc en la mirada enriquidora de l’art i la seva vessant social, amb la creença de què la cultura viscuda amb llibertat a més d’un gaudir, dignifica la vida dels humans i és un gran ancoratge en temps de dubtes.
A mi em mou el desig de no perdre la fe en la humanitat i no puc permetre que els temors, el desconcert o la desconfiança em paralitzin. Intuesc el món com un fascinant espectacle on, si bé mitja humanitat contempla l’espectacle des de la grada, l’altra meitat, des de l’arena del circ, sua, balla i fa el pallasso. És la vida entesa com un regal i un acte de valentia. No perdre el temps amb l´efímer, mirar i viure amb curiositat i creativitat és el fet transformador. A més, i sense dubtes, contribueix al fet que l’estupidesa humana no s’apoderi del planeta.
Tot acte creatiu al mateix temps que és una interpretació individualitzada de la realitat és un acte de transgressió i amor, on l’observació i l’acció es donen la mà. Tenc la convicció que la recerca de la veritat i l’excel·lència està relacionada amb el treball ben fet i les actituds individuals i quotidianes, el que som, com ho som i on ho som. Som conscient que el missatge és la pròpia obra i els mons que envolten la memòria, però i també, de que les dubtes de l’autor envoltades de passió, sinceritat i feina són les que en fan de la creació un misteri.
Més informació sobre el projecte de Joan Bennàsar ‘Camí de Lluc. Refugis d‘amor i oferiment’.
Pot descarregar la versió impresa de l'especial aquí.
