«Es algo que a través de las fuentes escritas ya se podía intuir, pero aún no se tenía ninguna confirmación arqueológica. Y ahora la tenemos en Pol·lèntia, es una primicia y un tesoro», afirma Miquel Àngel Cau, codirector de la excavación. Cau explicó que se ha confirmado que restos óseos de 13 individuos encontrados en la antigua ciudad romana eran de cristianos que vivían en Pol·lèntia entre los siglos X y XII.
El codirector de la excavación, Miquel Àngel Cau, explica que hace dos años hicieron una datación por radiocarbono de los 13 cuerpos. Se trataba de individuos enterrados siguiendo rituales cristianos -con la cabeza hacia el oeste y los pies hacia el este, en posición decúbito supino-. «Lo más interesante es que las tumbas pertenecían a cristianos y fueron sepultados en la etapa islámica. Tenemos una población cristiana que aún pervive en el mundo islámico con sus propios rituales», advirtió Cau.
Cabe recordar que algunos documentos escritos apuntaban a que había grupos de cristianos conviviendo con los musulmanes en la época de dominación islámica. Pero no ha sido hasta ahora cuando se ha podido confirmar arqueológicamente.
Otro hallazgo muy importante de la excavación que se está llevando a cabo este verano es el antiguo mercado romano de Pol·lèntia.
74 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
@Biel, aqui nomes sobra sa teva mala educació. Barco.
@joanot colom, relájate tú, y tira para tu cataluÑa a contar mentiras, invasor
Bielet, gràcies per aquest argument que tanta llum aporta a la discussió. Ara descansa i relaxa't.
@joanot colom, tira a cataluÑa que allí te harán mucho caso a esas teorías históricas inventadas, y de paso te darán trabajo y comerás caliente hoy
Para el de abajo, te acabo de poner un negativo por la misma razón.
Molt interessants els comentaris de Aura, Raixa i Joanot Colom. En quant a la buranya de sempre, que aquí se posa Tomeu de Son Es....., jo no sé perque se fa cas als seus comentaris, no se mereix ni negatius, tan sols.
@Aura; Moltes gràcies pel teu comentari! Tens tota la raó, és una pena que a l'hora de parlar d'aquest tema no es pugui fer des de la curiositat i el respecte cap a les opinions dels altres. Que tengueu tots un bon dia.
@Joanot Colom:gracias por tus aportaciones. Ignoro si tendrás tiempo de leerme porque la noticia ya no durará mucho, pero repito, gracias. Y también por la constancia en argumentar en esos temas que, nunca he entendido porqué, nos dividen tanto. A mí ya me da pereza porque parece sea como ser forofos de un equipo de fútbol en que el otro todo lo hace mal y el mío bien. Hay mas descalificaciones que argumentos. Saludos.
He tengut un lapsus, he dit "lles Balears, Comunitat Valenciana i l'est d'Aragó" també volia posar-hi "Catalunya", obviament. @raixa: si, efectivament queden algunes paraules mossàrabs, però molt poques i en cap cas impliquen que xerrem de dos idiomes diferents. Com a curiositat, comentar-te que sembla ser que abans l'article salat era molt més comú a l'est de Catalunya com ho demostren toponimies com ara Sant Joan Despi, Sant Pere Sesrovires o Montsacopa. Salut.
Tomeu; D'acord amb el que comentes del tema pluricèntric, però aqui hi afegiria que s'han d'arribar a solucions comunes per escriure de la mateixa manera els mateixos sons a tot el domini lingüísitic: per exemple, "anar", la "r" final no es pronunciaa Girona o a Mallorca però s'escriu per tradició (els infinitius s'han escrit així sempre) i perquè a València o a Tortosa si que es pronuncia, i crec que aquests criteris comuns s'han de mantenir. El cas que proposes de l'anglès és un bon exemple i segueix aquest criteri, llevat d'alguna excepció (labor/labour per exemple). A l'hora de plantjar un model pluricèntric també és important delimitar quants centres s'estableixen (imagina si no que només a Mallorca en tendriem un per Felanitx, un per Pollença, un per Sòller, un per Sineu i un per la resta). El cas del català (ara me referesc al que es parla a les Illes Balears, Comunitat Valenciana i l'est d'Aragó) ja és un model pluricèntric on s'admenten 3 estàndards (per exemple, a les conjugacions dels verbs és tan correcte escriure "anam" com "anem") i on es tenen en compte les tradicions escrites dels tres territoris (aqui vull comentar que en els textos formals a Mallorca tradicionalment, i molt abans de les gramàtiques es feia servir el/la o, més antigament, "lo"). Finalment, sobre el tema de la denominació de l'idioma, estic completament d'acord amb mantenir les denominacions tradicionals (a mi el que em surt dir per defecte és que xerr en mallorquí) però pens que també hi ha d'haver una denominació pel conjunt . Ara mateix la denominació més estesa és la de "català", però bé, si se'n proposés una que aconseguís un major consens m'hi afegiria amb entusiasme. Salut!