En aquell temps, servidor veia Joan Miró amb una certa freqüència. La petita història –la grandiosa història per a mi– va començar com tantes coses en la vida de Joan Miró, en la poesia i en un cert esperit de resistència. Bartomeu Barceló Pons havia fundat amb en Jaume Vidal Alcover l’editorial Daedalus. Se’ns encarregà, a Jaume Pomar i a mi, bastir una col·lecció de poesia. La batiàrem amb el nom de La Sínia, que ens donaria algunes satisfaccions en forma d’impuls a un parell de carreres poètiques. Potser és allà que vaig aprendre que no és el mateix regar que treure aigua. La primera satisfacció ens arribà pocs dies després d’anunciar la nova col·lecció. Un dels primers subscriptors va ser en Joan Miró, visiblement content pel que aleshores podia ser considerada una gesta cultural. Per raons que no record, ens va manifestar el desig de conèixer-nos. Segons la meva esquinçada memòria, a la primera trobada només hi érem ell i jo. Passar un horabaixa a casa i a l’estudi del pintor –edificis de Juncosa i de Sert respectivament– va ser una manera d’entreveure un univers que encara no he arribat a apamar.
Constel·lació poètica
La història va començar, com tantes coses en la vida de Miró, en la poesia i en cert esperit de resistència
También en Noticias
- Fallece Xisco Serra, uno de los culturistas mallorquines más reconocidos a nivel internacional
- «Nos quedamos sin alquiler en agosto, nos están echando de la Isla»
- La Princesa Leonor recibe un permiso especial en la Academia Militar por un motivo muy emotivo
- Mayo negro en las carreteras de Mallorca: los expertos desvelan las tres claves del repunte
- A juicio por estafar más de 30.000 euros a un amigo tras invertarse la detención de un falso novio
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Enhorabona