Eren la 1h. de la matinada del 18 de març, d’aquell nefast any pandèmic, quan de sobte sona el telèfon i era la meva germana Laura: ...«Si el volem veure, hi hem d’anar ara, sinó no ens ho deixaran fer perquè demà ja se li estarà fent l’autòpsia. Han de saber si ha mort de Covid». Feia tres dies que el govern de l’estat havia decretat el rigorós confinament, que sols na «Titona» com animal de companyia i els treballadors «essencials», podien esquivar i passejar per uns carrers inusualment deserts. Enfront de la por, a poc a poc la societat civil es començà a organitzar, per mirar de cosir innocents proteccions pels nostres estressats, herois sanitaris. En aquell moment, però, no entenguérem l’abast de tantes corredisses per part de l’hospital a hores intempestives, en lloc d’esperar què a primera hora del matí ens acomiadéssim, com cal, del pare. El fet és que la falta de protocols clars ens va facilitar bastant, a mi i a ma filla Elisabet, el poder emprendre la tasca de recordar la figura i l’art de Pere Pavia, que morí el 18 de març de 2020 a Caubet.
Espavilades per la noticia, en haver-se’m espasat un poc l’efecte del somnífer, vaig posar tot el meu seny en la conducció, des de Sencelles cap a l’hospital de muntanya, decidides a trobar-nos amb els germans (menys en David l’il·lustrador «Bonobo» que viu a Portugal), per veure en quin estat ens havia deixat el pare, i vam tenir la sort de poder constatar de que fou plàcidament - tot i haver estat canviat de planta, i de veure les darreres persones d’aquells dies, emmascarades o vestides com investigadores de la NASA - al seu rostre no hi havia dubte, havia partit tranquil.
Quan ja sortíem de l’habitació, on a certa distància el vam poder veure uns instants, se’m va acudir demanar a una infermera per les seves pertinences, que després de dubtar- ho un moment, em va dir: «si te pareix bé podem fer una cosa te les ficaré dins dues bosses de fems, una dins l’altre i t’ho endús a casa, però no l’obris fins que per telèfon et confirmem que no hi ha Covid a l’hospital» i així ho vam fer. Com la contacontes «Rondallaire», que vaig ser, em va semblar la petició d’una jaieta (fada bona) i veient el malson planetari, que tot allò va arribar a ser, sempre he recordat aquella persona de bona fe, que a falta de res més, va confiar tant en les casolanes proteccions improvisades - que ingènuament ens feien sentir més segurs - com en que una ciutadana mantindria la paraula donada, de sols obrir el bolic que em confiava, en cas de rebre la resposta de que al seu interior no hi habitava el dimoni del Coronavirus.
Estava segura que entre elles hi hauria les claus del seu estudi d’escultor; encara que vell i desanimat des de la mort de sa dona dos anys abans, malat d’esculpir i d’haver fumat, mai hauria deixat que la cuidadora o el fill gran Victor les oblidessin, allunyant-les d’ell, al preparar la bossa per anar a l’hospital. D’una o altre manera hi hauríem pogut entrar, s’havia de buidar, però al tenir-les a ca nostra localitzades durant aquella època incertament trista, va fer que tot d’una que es va poder sortir amb menys restriccions: n’Elisabet, jo i el meu home, amb l’ajut inestimable d’un bon amic, el poeta Albert Herranz, poguéssim fer l’inventari de l’obra PAVIA ...»Us hauríeu de posar guants» ens va renyar i amb raó, donada la pols acumulada d’anys, l’experta en Història d’art i veïnada de cals pares: Caterina Cantarelles, quan feia dies que fotografiàvem i classificàvem, dibuixos i gravats seus, o en desembalàvem models d’escultures. Mentre ho feien van passar amics de professió, amb tallers encara per a Sa Calatrava, com n’Hipolito (que va ser mestre meu d’Arts i Oficis) i que em va demanar si li deixava triar una eina seva per recordar el «mestre» per seguir donat vida, a una gúbia, a través de les seves obres. O en Ton «Boig» (també mestre d’Arts i Oficis) que es va quedar algun dels petitets esbossos d’obra, en porexpan, i que dies després em va comprar una escultura del seu Zoo Màgic, i alguna altra als germans. Fruit d’aquell inventari i de la generositat de l’equip i de Cesc Mulet de La Perifèrica, a l’any de la seva mort ens va regalar el vídeo que van gravar, durant aquest procés, damunt la Casa i el darrer Estudi de PAVIA, que n’Elisabet va afegir i penjar als Web Pavia que creà.
Acordant-ho amb els germans, el primer que vaig fer, va ser demanar ajuda a Tomeu Martí i a l’OCB per resguardar obra temporalment a la seu de Can Alcover, al mateix barri de Sa Calatrava - agraïts allà hi vam poder deixar fixat el conjunt escultòric, Les tres gràcies que vesteixen el seu lluminós vestíbul i que va ser presentat per Aina Vidal, amb un sentit homenatge el dia de Sant Joan - aquell mateix any vam aportar a l’entitat les fotos per il·lustrar el calendari 2001, la portada del qual amb la representativa obra, Quatre barres entrellaçades, que és el guardó dels seus Premis anuals 31- D - Per altra banda, al poble, amb l’Associació Sencelles Difusió Cultural, vam poder fer una emotiva exposició pòstuma: «Corbes PAVIA» durant la Fira de maig, enarcada dins la «nova normalitat» post Covid, al Casal de Cultura de Can Garau.
Llavors vam continuar amb la tasca de difusió del «Llegat de Pere Pavia» - Com definiria al seu article a UH la critica d’art: Gudi Moragues del que s’ha deixat, obert al públic i visitants, a l’Edifici municipal Es Quarter de Sencelles. Gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament d’aquest municipi del Pla de Mallorca, va ser presentada oficialment el març del 2023, per les Autoritats locals i la Vicerectora de la UIB: Magdalena Brotons. Aquesta - Mostra Permanent: Dones PAVIA - és un espai divulgatiu damunt la trajectòria de l’artista Pere Pavia (Melilla 1927 - Palma 2020), un referent per a l’art contemporani de Mallorca, i estimat pedagog teatral. En ella vam perseguir el seu mateix esperit didàctic per a través d’una curada selecció d’obra, plafons explicatius i diversos QR - com dels visuals Webs: perepavia.webador.es i pere-pavia.webador.es amb Notes Biogràfiques en tres llengües - mirar d’explicar les diverses facetes, com a creador, i la seva estreta vinculació amb una intel·lectualitat illenca compromesa. Contextualitzant-hi diferents lluites, d’uns moments històrics convulsos però molt prolífics, d’un món artístic i cultural que ha arribat als nostres dies, diluït dins una Mallorca atapeïda. Mentre la Menorca familiar corre el risc de patir la mateixa dissort, sota l’amenaça de l’ombra de la balearització, que s’ha demostrat ser un fracàs social.
Ara que continu immersa en diferents projectes, el 2027 farà 100 anys del naixement de Pavia, aprofit per recordar que enguany a més dels 5 anys de la seva mort, també es compleixen diverses efemèrides relacionades amb l’artista i pedagog teatral: 40 que va crear l’Escola Municipal de Teatre Infantil i Juvenil de l’Ajuntament de Palma, encara avui dia oberta, ampliada en edats al teatre Mar i Terra. 20 de l’Exposició d’escultura Antològica PAVIA al Casal Solleric. 10 de la Retrospectiva: Dibuixos relleus i escultures PERE PAVIA, a la Capella de la Misericòrdia.
Amb l’agraïment familiar al consistori que va fer possible, l’espai esmentat damunt la seva figura, que resta obert a Sencelles, us convidam a visitar-lo. També vull agrair el poder col·laborar amb KAIROI ART Museu digital; així com amb la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa, on fins el 30 de març es pot visitar una esplèndida Exposició col·lectiva d’escultura, organitzada a través del Cercle de Belles Arts de Mallorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.