Bonet, miembro de la Asociación Jubilats per Mallorca, se puso en huelga el primero de marzo para protestar contra la política lingüística del Govern y ha señalado que el presidente del Ejecutivo, José Ramón Bauzá «quiere abolir el catalán y suplantarlo por el castellano».
El jubilado, que no puede hablar mucho tiempo seguido porque se cansa y se marea, ha asegurado que los ataques contra las lenguas minoritarias obedecen a «políticas orquestadas a nivel mundial» y que podrían ser «maniobras de la Fundación FAES», presidida por el expresidente José María Aznar.
Desde la asociación han especificado que estas semanas se replantearán la estrategia ya que al haber sido aprobado el Proyecto de Ley de Función Pública el pasado viernes las tramitaciones serán muy largas y no tienen la «estructura» para estar en «sucesiones de huelgas de hambre» tanto tiempo.
«ES COMO GANDHI QUE CONSIGUIO LA INDEPENDENCIA»
Varios compañeros lo han comparado con Gandhi, «que empezó con huelgas de hambre y consiguió la independencia del país» y han destacado que «aunque ha perdido muchos kilos, el espíritu lo tiene como siempre».
La Ley contra la que protesta Jubilats per Mallorca establece, en carácter general, que el catalán deja de ser un requisito para acceder a la función pública, para pasar a ser un mérito, de manera que se ha tenido que reformar algunos artículos de la Ley de Normalización Lingüística, la Ley de Régimen Jurídico de la Administración de la Comunidad Autónoma y la Ley de Coordinación de Policías Locales.
115 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
La obesidad es mala para la salud. Jaime, sigue así.Miles de ciudadanos te animamos a que sigas adelante hasta el final. Posdata:Se te ha olvidado la barretina en la foto.
Davant d'aquesta violència ferotge, uns jubilats de Mallorca –Jaume Bonet i Moll, Bartomeu Amengual i Josep Company– estan fent vaga de fam. Jo no sé si se'n sortiran, perquè la seva mort per aquesta causa no crec que amoïni gaire el nacionalisme espanyol. Però cal que tinguin el suport del Principat no sols com a defensors de la nostra llengua, sinó, sobretot, com a defensors de la nostra dignitat col·lectiva. La pregunta és: el nostre govern no té res a dir sobre el fet que en ple segle XXI, gairebé quaranta anys després de la mort d'en Franco, la llengua catalana hagi de ser defensada amb vagues de fam? No l'amoïna gens, això? No hi té res a dir? No hi té res a fer? Jo crec que sí. Jo crec que aquest odi i aquesta violència contra el nostre poble són motiu més que suficient per aïllar el Partit Popular. I perquè això sigui possible cal que el govern de Convergència i Unió no formalitzi cap més pacte amb una formació política l'objectiu prioritari de la qual és l'anorreament de la nació catalana i el genocidi de la seva llengua. Tenim territoris o espais vitals diferents, és cert, però som un sol cos. Pensar que Catalunya pot viure al marge del que passa a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent és tan ingenu com considerar que els habitants d'una casa poden viure al marge del que passa a les seves habitacions.
En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana. Ho fa al País Valencià, eliminant escoles de línia en llengua catalana –a Alacant, per exemple, ara fa tres cursos, ja només deu dels cinquanta-set centres públics i només un dels trenta-tres concertats tenien línies en aquesta llengua. A la Franja de Ponent, per decisió del govern aragonès, la llengua catalana deixa de dir-se "català i passa a dir-se "modalitat lingüística", es fixa la titularitat de l'espanyol com a única llengua oficial, s'eliminen les acadèmies de català i s'impossibilita que els ciutadans puguin adreçar-se en català a l'administració, ja sigui oralment o per escrit. I pel que fa a les Illes, per decisió del govern balear, el català deixa de ser un requisit per treballar a la funció pública i passa a ser un simple "mèrit". Diu el seu president, José Ramón Bauzà, que ho fan perquè el català "no sigui un obstacle que impedeixi l'accés de persones que superin les proves amb més nivell". Quin cinisme. Primer van arribar a les Illes i van imposar-hi la llengua espanyola, després van perseguir la llengua catalana i els qui la defensaven i, finalment, ara que ja li tenen el peu al coll, la satanitzen qualificant-la d'"obstacle". La llengua catalana, per tant, no és una llengua, és un "obstacle". I qui vol obstacles en el camí de la vida, oi?
És molt greu el que està passant al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent amb la llengua catalana. Molt greu. Però a mi encara em sembla més greu la indiferència amb què s'ho agafen les autoritats del Principat. Deuen pensar el mateix que pensa Europa quan anem a Brussel·les a exclamar-nos de les agressions espanyoles que patim, que es tracta d'un afer intern de l'Estat espanyol. Deuen considerar que l'operació del Partit Popular, d'esborrar definitivament la llengua catalana del País Valencià, de les Illes i de la Franja, és un afer intern d'aquelles terres i que no ens hi hem d'immiscir. En ambdós casos és un greu error, tanmateix. S'equivoca Europa i s'equivoquen els nostres governants amb aquesta indiferència, perquè el desistiment de responsabilitats davant d'una agressió no n'evita els efectes. I l'intent, per part d'Espanya, d'aconseguir al segle XXI allò que no va poder aconseguir al segle XVIII, afectarà Europa sigui quin sigui el resultat. Negativament, en cas que Espanya aconsegueixi anorrear Catalunya, perquè desapareixerà un patrimoni cultural mil•lenari, i positivament, en cas que Catalunya se'n surti, perquè la consecució d'un Estat català voldrà dir que hi ha hagut un poble europeu que ha recuperat la seva llibertat.
A la meva bandera ... Ignoren que tu tens força i que aquí som catalans; que enfront dels lleons rampants que ostenta el Drap de Castella, posaràs en contra d’ella l’arma més forta i ufana: la Bandera Catalana —quatre barres i una estrella!—. Sklat. Barcelona 15-VIII-1924 Poema publicat a Germanor, núm. 288, pàg. 6, 1 d’octubre de 1924
La Guerra del 1714 va enfrontar dues cases reials, els Aústries i els Borbons. La majoria de les zones catalanoparlants es van alinear amb el pretendent dels Austries al tro dels regnes de Castella i Aragó (ESPAÑA ENCARA NO EXISTIA COM A TAL). El motiu es que va prometre respectar les lleis i costums pròpies del territori mentres que la fama dels Borbons, que ja governaven a França (encara van quedar-se uns 70 anys), era d'un estat absolutista i centralista. Botiflers eren els qui van ajudar a Felip V a Catalunya en contra dels interessos dels Austries, tot i que aquest pretendent va deixar tirats als catalans en acceptar més tard un regne a centreeuropa pel qual no havia d'anar a una guerra. Per la qual cosa botifler com a sinònim de traidor és vàlid. En quant a la carta de Rafael de Casanova, és cert que després de caure Barcelona va ajudar a reconstruir la ciutat trepitjada per la bota borbona, castellana (ells si que volien un estat centralista....300 anys després encara el volen) i francesa (qui creieu que va ajudar a les tropes borbòniques). Per això va col.laborar amb els invasors. I si pensau que només Catalunya es va enfrontar als Borbons seria bo que repassesiu la història. La darrera ciutat que va mantenir-se contra Felip V va ser Palma, a les Balears. Avui en dia es pot viure a Menorca parlant només castellà. Però si només vols parlar el català, llengua que s'empreava aquí molt abans que el castellà, ho tens clar. Intenta comprar un diari local, anar al cinema, anar a tramitar el DNI, que t'atengui un metge especialista de l'IB-Salut, ves a un jutge, presenta una denúncia davant la Guardia Civil...i intenta fer-ho en català-menorquí. Quina mena de bilingüisme vol imposar el PP? La resposta és molt fàcil: el castellà-espanyol. Sona com un acudit, però no te cap gràcia. Llegueixo que hi ha molta gent amb ganes d'expulsar a tots els qui defensem la cultura pròpia. Demanen que agafem un vaixell i marxem. Es la mateixa història que els serbis a Bòsnia que foragitaven els nascuts en aquella terra. Fa pena pensar la de gent que no estima la cultura pròpia. Però fa encara més por pensar el que poden fer. I per acabar insisteixo amb la pregunta: A qué no hi ha coll...s de suprimir el castellà com a requisit? Tot i que permetria l'arribada de grans especialistes de la Xina, nordamericans i d'altres indrets.
de verdad? o sea, de verdad le vale la pena a este padre/abuelo morir por una tipificacion del estatus de una lengua (que no estamos hablando de una prohibicion, que en ese caso podria llegar a entenderlo un poco mas), de verdad le compensa mas que deje de ser un requisito y pase a ser un merito el catalan MAS que el abrazo de un nieto? mas que el cariño de sus hijos? mas que el amor de su esposa?... en fin cada uno con sus prioridades pero vaya escala de valores macho...
Encara que d'un gran mal en surt un gran bé i que, per tant, Espanya, amb les seves contínues vexacions a Mallorca i a la seva llengua, és en si mateixa una factoria d'independentistes, no hem de guardar silenci cada cop que es produeix una agressió. Qui calla consent i el consentiment sempre és covardia i submissió. "Cal protestar encara que no serveixi de res", deia Manuel de Pedrolo. I les feministes militants hi afegien: "Cap agressió sense resposta". Això és molt important perquè l'agressor sàpiga que mai no se n'anirà de franc.Les Illes, dissortadament,són un país tan mancat d'autoestima que no acostuma a defensar la seva dignitat. Més aviat al contrari. Se'n lamenta en família i, un cop surt de casa, camina amb el cap cot.Aixeca't,i com deia el poeta:posemnos dempeus altre vegada,i que se senti la veu de tots solemnement i clara,cridem qui sóm, i que tothom ho escolti,i en acabat,que cadasqú es vesteixi com bonament li plagui i, via fora que tot està per fer i tot és possible,
Espanya imposa els seus símbols als Països Catalans perquè no en té prou d'imposar-nos la nacionalitat que indica el DNI. Sap que la força d'aquest document és merament administrativa, no pas simbòlica, ja que ningú no experimenta cap emoció davant d'un carnet. Davant d'una bandera potser sí, però davant d'un carnet no. I del que es tracta és de guardar les aparences per tal que sembli que els Països Catalans han estat definitivament sotmesos i espanyolitzats. Però només són aparences, i Espanya ho sap. Sap que el ple sotmetiment i la plena espanyolització de PPCC són impossibles i que l'única manera de compensar aquesta veritat tan dolorosa i indigerible és creant un escenari de ficció. Talment com si fos un decorat. És a dir, no hi fa res que els catalans no siguin espanyols. L'important és que ho semblin davant del món. La presència de la bandera espanyola en els ajuntaments de ca nostra, per tant, no té pas la missió d'espanyolitzar-nos -això ja ho donen per perdut-, sinó de recordar-nos qui mana i d'apaivagar la frustració que els produeix el seu fracàs. Fa tres segles que van imposar-nos els mai no derogats Decrets de Nova Planta i no se n'han sortit. I això els cou. Els cou moltíssim.Jaume Bonet,una abraçada.
NO ME DA NINGUNA PENA . HAY QUE SER MUY IMBÉCIL POR HACER HUELGA POR LA LENGUA. ¿ POR QUÉ NO LA HACE POR OTRA CAUSA ? TIENE CARA DE TENERLE ASCO A LA LENGUA CASTELLANA.BAUZA DEBERÍA DE IMPONER LA LENGUA CATELLANA COMO LENGUA VEHICULAR EN LOS COLEGIOS DE BALEARES ¿ QUE OS PARECERÍA ? ¿ CAMBIAMOS AHORA LOS PAPELES? Y A CALLAR , QUE ES LO QUE LLEVAMOS HACIENDO MUCHOS AÑOS EN BALEARES, CON LA IMPOSICIÓN DE LA LENGUA CATALANA.