El Govern dejará que los municipios exijan el catalán para acceder a la Administración -y no que sea un mérito como marca la ley-, siempre que en todas y cada una de las plazas se justifique la necesidad de conocer el catalán para cubrir este puesto.
Núria Riera, consellera d'Administracions Públiques, aseguró que el Govern tiene la voluntad de respetar la autonomía municipal, pero siempre que los ayuntamientos cumplan la ley, es decir, justifiquen debidamente por qué el catalán se considera una exigencia y no un mérito.
Requerimientos
De hecho, Riera explicó que, hasta la fecha, el Govern ha presentado requerimientos a los municipios que no han hecho esta justificación que le exige la ley. Aclaró, en todo caso, que estos controles de legalidad que debe hacer el Govern de la Comunitat no ha implicado en ningún caso impugnar los acuerdos municipales. «Simplemente se les ha requerido más información y que detallen las razones de su decisión», afirmó Riera, que negó, en cualquier caso, que el Govern haya cambiado de estrategia.
«Estamos siguiendo la misma línea desde que se aprobó la modificación de la ley», señaló Riera.
Según la documentación remitida por el Govern a requerimiento del diputado de Més per Menorca Nel Martí, a lo largo de 2012 se han impugnado acuerdos de los ayuntamientos de Son Servera, Banyalbufar, Campanet, Petra y Algaida, si bien el Govern precisa en su respuesta que por «impugnación» debe entenderse como «ejercicio del control de legalidad».
En una comparecencia parlamentaria celebrada la semana pasada, en la que Riera explicó sus líneas de trabajo para los próximos meses, Riera insistió en defender la «autonomía municipal» en la toma de decisiones.
58 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana Pere III el Cerimoniós (1319-1387) s'adonà que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per això es proposà de reformar la Cancelleria Reial. La Cancelleria havia estat creada al segle XIII i era un organisme administratiu i burocràtic. Amb la reforma de Pere III entraven a treballar a la Cancelleria gent molt preparada en els camps de la teologia, el dret, l'escriptura, etc. La seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure. Aviat el català de la Cancelleria esdevingué una mena de llengua acadèmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i això la legitimava i feia que fos acceptada incondicionalment en tots els territoris de la Corona. La prosa de la Cancelleria fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literària. Acabà sent una mena de model supradialectal: bastida sobre la modalitat dialectal del barceloní, fou acceptada per tots els escriptors com una mena de forma estàndard.
No has d'imposar el nom d'Ervissa quan molta gent i sobretot a Eivissa no ho diuen com tu.
Costella, estar a favor de la unitat de la llengo no és estar en contra de les modalitats balears, perquè totes les formes de xerrar són correctes. I pel que fa a la gramàtica maldament hi hagués una gramàtica antiga a les Balears, doncs s'ha de consensuar amb els territoris de la mateixa parla, sobretot alhora d'elaborar una gramàtica adaptada als temps actuals i no del segle XVIII. És com si a Mèxic fessin una gramàtica apart a la castellana, per exemple. I xerrar català no és simplement xerrar barceloní, sinó que també és xerrar mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, rossellonès, alguerès, etc. Tots xerram correcte. I les diferències que tu descrius hi té molt a veure la discriminació de la llengua que va començar amb els Reixs Catòlics i sobretot amb l'arribada dels Borbons que possiblement són els causants de que la llengua durant un temps no evolucinàs de la mateixa menera a causa de la seva prohibicó a les escoles durant 200 anys, fent que se mantengués de manera popular i que cadscú escrigués així com li sonava. Per això, la necessitat de crear una gramàtica moderna consensuada.
En Josep Miquel ja va sortir per pateneras una vegada i encara no a aixecta es cap. Com en Josep ni ha molts. No acceptan que hi hagui diccionaris i gramàtiques Balears molt anteriors a cualsevol ón aparegui rés de català. Es un personatge que després de llepar es cul a molts de politics mai a conseguit es seu proposit. Un Don Nadie que ara a vist es cel obert emb aquest partit anomenat El Pi. Lo que ell no sap es que tornarà a fer ets ous enterra i no conseguirà rés. Titonet ell, se creu merda i no arriba a pét. Referent a lo d'en Ramon Llull i sa seva tomba està be´n demostrat quins son es seus escuts i de fet li recordaré per que així recordi que Catalunya, ni rés de parescut, està a sa tomba d'es Ilustre Mallorqui- Balear Ramon Llull. Escut d'armes de regnat de Aragó. Escut d'es regna de Mallorca (emb sa nostra bandera tribarrada Balear) i s'escut de sa famili Llull. RES DE CATALUNYA i es seus inventats paissos catalans i açò es lo que "cóu"... Es un clar ecsempla de renegat adoctrinat catalanista que no acepta sa realitat.
Res es que s'invent consisteix exactament en escriure aques suposat Balear ben igual que es parla. Per tant resulta que es Balear inventat no es una llengua, son al manco un munt. Mallorquí, Menorquí, Eivisenc, Formenterer, Pollensí, Binissalamer, Solleric. Ido que et pensaves? fins hi tot pels mes ases es veu clar que es lo que es pretén amb aquesta mamarrachada. Ara amb iluminats com en costelleta capaç de dir que la mitja lluna de la tomba de Ramon Llull es perque parlava àrab, ja queda tot dit, son tant experts que em sorpren no tenguin ja cuatre o cinc Nobels. Lo divertit seria que vengues a Eivissa a explicarvos s'invent, seria com deim a Mallorca per llogar-hi cadiretes.
Avui aprendràs a diferenciar es vuits i es nous. Si miras es mapas voràs unes Illes enmitg de sa mediterranea. Aquestas aigos estar a un Mar anomenat "Mar Balear" curiosament aquestas Illes tenem es mateix nóm. Se coneix que a s'edat de Bronce ja hi havia pobladors a Ervissa. Es a dir aquesta Illa té una identitat pròpia desde fà milers d'anys. Es 8 d'Agost de 1.235 vàren començar a formar part d'es Regnat de Mayorcas i vét aqui que es nous pobladors no vàren dur cap llengo nova a ses nostres estimades Illes com així escrit en es llibre d'es Feyts (redactat per en JaumeI es genocida). Un altre fét històric es es Tractat de Corbeil ( 1.258) on demostra que sa meitat de aquesta part de sa peninsula que se coneix com a Catalunya fins aquesta any perteneixia a França. Sobren es comentaris. Esper que emb aquesta aclaraciò te quedi bén clar quines són ses arrels de Ervissa i no reneguis més de lo que es pròpi de sa teva terra. Referent a lo de tassó i got ,ets bén lliura de xerrar,rallar,parlar com més a gust te trobis,emperò mai renegar de lo que es teus padrins i demés te vàren transmetra. Orgull de esser Balears, que, per lo que veig, aquests anys per sa peninsula te han fét un mal bé. Aquets de s'IEC vos tenen bén a ses ordres!! Ara bé si vols també podem discutir perqué s'ervissenc a de ser Balear i no Fenici o grec o Mandarí o Xec o Lussità provençal. De tot en podém xerrar estimat "Res".
D'Ervissa menys encara, en tot cas Eivissa. Per què l'eivissenc a de ser balear i no català? Aquí mai direm tassó i si got.
Res. Lo correcta és dir que dins es teu grupet/ot de coneguts ningú diu a vou alçada lo que pénsa. Están adoctrinats i tenen por a sa represiò. Es humà. Emperò has de recordar que es Balear es molt més antic que aquest invent Fabrià. No xerris en boca d'es Pobla d'Ervissa,no se mareix tal humillaciò. Visca es Balear d'en Ramon Llull i Mossen Alcover. Fora impossicions de sa peninsula.Fora es Barceloní impossat.
Aquí a Eivissa de "llengo baleá" res de res. Potser aquest invent cola a Mallorca però no aquí.
AHORA SOLO LE FALTA A LOS BALEARICOS REGALARLE EL DINERO RECAUDADO DE TODOS LOS TURISTAS Y HACER UN PUENTE A CATALUÑA. EL PUEBLO Q NO RECUERDA SU HISTORIA ESTA DESTINADO A DESAPARECER COMO PUEBLO. ¿ Q YA NO SE ACUERDAN CUANDO LAS ORDAS CATALANAS PASABAN POR CUCHILLO Y POR LA PIEDRA A LOS BALEARICOS ??????.