Según ha explicado la Conselleria en una nota informativa, estas ayudas van destinadas a «seguir trabajando para lograr la normalización lingüística en el territorio, fomentando el uso de la lengua catalana».
En concreto, se pretende apoyar los proyectos de la prensa local y a los de la prensa temática especializada escritos en catalán en Baleares con el fin de contribuir a consolidar el espacio de comunicación que se expresa en esta lengua.
Como novedad en esta edición se abre la ayuda a otros formatos como por ejemplo los suplementos culturales.
El plazo para presentar las solicitudes es de veinte días naturales contadores a partir del día siguiente de haberse publicado en el BOIB; por lo tanto, el último día del plazo es el 25 de agosto.
42 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Pacodamun, quant tenia 8 anys devia anar a una escoleta d'infants del seu poble. Lo que eren els estudis oficials per dir-ho d'alguna manera començaven amb lo que es deie "l'ingrés", i que normalment era als 10 anys, alguns podien començar als 9 anys. Com no havía de parlar el mallorquí a un lloc així i a on tots el parlaven? Ara perque no diu, ja que suposo que degué fer el batchillerat elemental al manco si el parlava a l'escola privada o pública als 4 cursos de bachillerat elemental o als 2 de batxillerat superior. Clar que a alguns lloc es podia parlar, a l'escoleta de nins i a ca seva. Ara ho podia fer a algun lloc oficial salvo que conegués a algú i sempre que fos al seu poble? Miri jo no iluminaré a ningú, sencillament opin i en tot cas als que desconeixen alguna cosa hem permet el luxe de donarli l'informació pertinent, la primera vegada i de franc, a partir d'aqui ja espabilaran si volen. I pot estar segur que m'anirà be si el Máster el puc estodiar de tombat
Per superá sa problemática llingüística que tenim à Ses Baleás, lo milló ês que mos fitsem an lo que passa à nês paísos europeus des nostro entorn. Es problema que tenim à Ses Baleás, evidentment salvant ses distancis, já qu'es francês no ês comparable an so catalá, es problema, deya, ês similá à nês que tenen à Bélgica an so francês y es való. Es való es sa llengo vernácula de Valonia y se diferencía des francês més ò manco de com u fá sa llengo baleá des catalá. Però à ses escoles lo que s'enseña ês es francês y es való à sa práctica no está reconegut oficialment. À Austria tenen un problema similá an s'alemán, però ets austriachs si que son conscients de s'amenassa d'assimilació que suposa s'alemán y per axò fomenten s'austríach, de fet tenen diccionaris de traducció de s'austríach à s'alemán.
Sa darrera per en Josep Miquel: Enhorabona per iluminarmos perque te una gran cultura i que se treura es Máster de Dret, jo crec mes be que será Máster de Tombat. Voste es des que diuen que es mallorqui estaba prohibit, lo cual no es vere. Jo xerraba es mallorqui a s'escola sense cap problema. Cuant tenía 8 anys (1958), escoltaba per Radio Popular ses rondaies mallorquines EN MALLORQUI. A ca nostre teniem ses rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó (Antoni Maria Alcover) i les venien a ses papererias. Jo tenc es Máster de sa tolerancia, se comprensió i acepta que els altres puguin pensá diferent. No obstant devant de persones com voste me plant, perque ningú me fera creure que lo que jo he viscut no es vera.
No solo es necesario malgastar el dinero que se podría usar en mejorar la calidad de vida de muchas personas invirtiendolo en catalañn, no. Tambien es necesario enchufar a mas cargos. El sábado en el boib, (sábado pq hay menos gente que lo lea) pasamos de tener 4 enchufes a 7. Deben ser sueldos prometidos que antes de acabar la legislatura había que cumplir. Y además de 46.000 €. De unos 3.300 € mensulaes con pagas extras. Aqui el enlace al boib: http://www.caib.es/eboibfront/es/2017/10692/598101/acuerdo-del-consejo-de-gobierno-de-4-de-agosto-de-
Per cert no havía vist la seva recomanació Pacodamus, no dubte que tornaré al parvulari una vegada acabi el Máster de Dret. A tots ens ve be, pero sap, fa molts anys que no he aturat de tornar a l'eswcoleta, en acabar uns estudis inmediatament n'he començat uns altres. Vosté també? Per cert li recomani també al Sr. Juan M. Martí que pens que li fa mes falta que a mi, deixant clar que es algo que ens fa falta a tots, just que alguns duim una mica mes d'aventatge en aquest camp que altres
Pacodamus, de totes formes la meva enhorabona per escriure el mallorquí, perque no ho fa gaire malament, hi ha mammarratxos que necesiten fer-ho encara mes patétic i diguent que es Bâlèá, aixi amb un accent a cada vocal. L'important es que el defensi i l'escrigui, i ja de pas cerqui que diven al respecte les Universitats.
Pacodamus, jo també tenc un grapadet d'anys i també en faig de faltes i sap si que es podia estudiar el mallorquí, que no hem sap gens de greu i es com jo el denomin pero tenguen clar l'unitat de la llengua que just es una. Jo ho vaig fer i qualsevol que tengués interés ho podia fer, d'amagadert aixó si, pero es podia fer, digui la veritat no l'interesava el mes minim perque en aquells temps tot era castellà o castellà i alerta a segons on parlaves català. No el criticaré per les faltes si pel seu "amor sobrevingut ara per la nostra llengua" peró negant lo que asseguren totes les institucions acadfémiques de tot el mon. Ara pot seguir en castellà si vol, perque jo també l'utilitzo si fa falta.
Pacodamus,la tercera part es quasi de candidatura al premi Einstein, que amb la seva vasta cultura segur que sap que es el Premi Nobel a l'estupidessa humana. L'expresió Paisos Catalans brillant pensador no respon a les seves obssesions malaltisses, ekl seu significat es exactament el mateix que tenen el Paisos Anglo-ssajons, o el Paisos eslaus. No sap quina es? ido s'informi, pero si amb gentuça envestidora al final aconseguiran vostes tots solet que el Paisos catalans pasin d'una naturaleça de Paisos on la llengua que es parla es la catalana a una naturañleça política, seguesquin així.
Pacodamus,segona part, curiós perque els valencians diven per pa i per sal de ponent ni vent ni gent, revisi amb qui comerciaven mes que no era precisament amb els seus veins de ponent. I novament citi algun document d'alguna institució académica que avali el que diu.
Pacodamus, indiqui una sola institució académica que avali que el mallorquí o el valencià no es llengua catalana, malgrat tengui les mateixes peculiaritat fonétiques que te el castellà, (perque llengua espanyola es qualsevol que es parla a Espanya) que es parla a Andalucia o el que es parla a Galicia o Austuries. I si tracto d'ignorants als que obssesionats pel nom no saben ni cercar un argument que avali els seus dois o els invents de fa pocs anys de llengues per part del gonelletes que pobrets no saben ja mes que enganar a aquest que s'ho creven per incultura. Que tal si en diu una sola institució académica que l'avali Pacodamus? Per cert els territoris i quina organització teníen l'any tal o l'any qual, que te que veure amb la llengua que es parla? En que també li convé repasar historia de com es formaren els diversos regnes, que també va magret. Prepoténcia diu? pensi com vulgui. Que tal si ens explica Pacodamus quins estudis te vosté?, cosa que segur que no farà perque es evident