La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha asegurado este martes en el Parlament que, en el análisis de los datos del informe PISA de educación relativos a Baleares, «no se ve la correlación entre tener más de una lengua de enseñanza y sus resultados». En el turno de control al Govern en el pleno del Parlament, la portavoz del grupo Vox, Idoia Ribas, ha preguntado a Prohens si, a partir de los datos del informe PISA, considera que la lengua de enseñanza tiene impacto en el rendimiento académico de los estudiantes.
Prohens afirma que no hay correlación entre tener dos lenguas y los resultados académicos
«Es una riqueza y una suerte para nuestros estudiantes y para nuestros ciudadanos», ha afirmado la presidenta balear
También en Noticias
- Los residentes de Sóller se plantan y exigen freno a la masificación: «Esto tiene que parar ya»
- Un hombre «alterado» arremete con una señal de tráfico contra un supermercado en Palma
- Caos y retenciones kilómetricas en la carretera de Sóller y Formentor
- Los Bombers de Mallorca rescatan en La Mola a Jumbo, un perro labrador
- El infierno que sufrió Candela Peña durante el rodaje de 'El caso Asunta'
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
sempre feliçCopies per enèsima vegada sa mateixa propaganda espanyolista. Per tant, ja coneixes sa resposta però la te recordaré. Fa estona que intoxiques per aquí i no has pogut anomenar cap historiador ni cap filòleg que posi en dubte que es català ès sa llengua autòctona des natius de ses Illes Balears des de fa vuit segles. Negar-ho sí que ès pur adoctrinament de sectes espanyolistes, contra es coneixement històric i filològic de totes ses acadèmies i totes ses universitats del món. Cada vegada que repetesquis aquesta mentida te respondré copiant i aferrant s'accepció de "mallorquín" referida a sa llengua i publicada a ses diverses edicions des diccionari de sa Real Academia Española. Pren nota. edició de l'any 1817: no hi ha cap accepció referida a sa llengua. edició de l'any 1884: mallorquín m. Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán. edició de l'any 1925: mallorquín 4. m. Dialecto que se habla en las Islas Baleares, y es una de las variedades del catalán. edició de l'any 1992: mallorquín, mallorquina m. Variedad de la lengua catalana, que se habla en la isla de Mallorca. edició de l'any 2001: mallorquín, mallorquina 3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca. Per paga, també s'Encyclopedia Britannica té clara sa definició acadèmica de sa llengua catalana. Catalan language, Romance language spoken in eastern and northeastern Spain—chiefly in Catalonia and Valencia—and in the Balearic Islands. It is also spoken in the Roussillon region of France, in Andorra (where it is the official language), and in the city of Alghero, Sardinia, Italy. Catalan is spoken by some 9,000,000 people in Spain and some 125,000 in France, as well as by some 30,000 in Andorra and some 40,000 in Alghero. Traducció: Llengua catalana, llengua romànica parlada a l'est i nord-est d'Espanya —principalment a Catalunya i València— i a les Illes Balears. També es parla a la regió del Rosselló de França, a Andorra (on és la llengua oficial) i a la ciutat de l'Alguer, Sardenya, Itàlia. El català és parlat per unes 9.000.000 de persones a Espanya i unes 125.000 a França, així com per unes 30.000 a Andorra i unes 40.000 a l'Alguer. Ses definicions deixen en evidència que menteixes descaradament, però no tenc cap dubte que faràs es despistat i continuaràs amollant sa mentida una i altra vegada, perque lo únic important per tu ès fer espanyolisme a les totes i amb tota sa barra. Emperò tantes vegades com tu repetesquis sa mentida, jo te recordaré sa veritat fins que te caigui sa cara de vergonya. Una altra mentida ès sa que copies i aferres compulsivament aquí respecte del pare Miquel Batllori, català i catalanista, membre d'honor de s'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Suposant que hagués criticat es parlar barceloní modern, seria per mor de sa castellanització que sofreix i no per cap altre motiu, perque ès un dialecte de sa llengua catalana com qualsevol altre, ni més bo ni més dolent que la resta. Per desgràcia, es mallorquí que avui sentim a Palma sofreix sa mateixa castellanització heretada des franquisme: "es pollo", "sa tortilla", "sa merlussa", "es mantel", "ses servilletes", "sa lavadora"... són conseqüència de sa política castellanitzadora des franquisme, que es nacionalistes espanyols voldríeu reprendre a fi de continuar sa destrossa, fins que no quedàs viva cap paraula mallorquina ni una! En Robert Graves podia opinar com volgués, però sa seva opinió era tan irrellevant com sa teva perque sou dos profans en sa matèria. Ni tan sols està demostrat que diguès això que li atribueixes: ses mentides que amolles sempre seguir en aquest fòrum te lleven tota credibilitat. Per acabar aquest exercici de desintoxicació de sa propaganda que amolles, te recordaré per enèsima vegada que no hi haurà cap referèndum espanyolista contra sa denominació acadèmica de sa nostra llengua. Es referèndums tenen sa funció de decidir sobre qüestions polítiques, no d'anar contra es criteris acadèmics i científics aplicats a qualsevol matèria. Per tant, es nacionalistes espanyols perdeu es temps i sa llavor demanant un referèndum que no se celebrarà perque ès absurd i ridícul. Hauríeu de dedicar es temps a fer espanyolisme d'una manera més positiva, efectiva i pràctica! 🤣
"entre tener dos lenguas". ERROR. En estas islas disponemos de tres lenguas o IDIOMAS; a) la castellana, la del estado (heredada). b) la catalana, la IMPUESTA desde 1983 por motivos económicos y políticos, con un 13% de catalanoparlantes. c) "SA NOSTRA", la mallorquina, la propia y autóctona de estas islas. La forma en que se solucione esta problemática dependerá de los políticos que han recibido el apoyo de los ciudadanos con sus votos. Creo que está bastante claro que no se puede ser pescador y farero. No se puede dar a entender, por mucho que lo diga el estatuto, que el catalán es la lengua de estas islas. Basta de catalanizar las islas. NO "XERRAM" catalán. NO somo catalanes y no queremos que nos consideren en las estadísticas para dar importancia a nivel europeo a una lengua infecta e infame según el padre Batllorí. Por el contrario, ROBERT GRAVES, famoso poeta, escritor y profesor de poesía de la Universidad de Oxford, afincado en Deyá (Mallorca), desde 1929 hasta su muerte 1985 y al interés económico y cultural que representa esta personalidad de las letras para la población en que fue enterrado en el hermoso cementerio junto a la iglesia. En unas declaraciones a "La Vanguardia", Barcelona, en 1979, : "Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes mas cercanos". ¿Cuándo se puede efectuar un referéndum consultivo para tener claro que "LLENGO" deseamos como cooficial del castellano?
És que dir que aprendre la llengua d'aqui, li diguin Mallorquí o li diguin Català, desbarata els estudis dels alumnes, és insultar la intel.ligència dels infants, que son tots molt més intel.ligents del que pensen els que emeten aquestes hipòtesis.