Sanxo, hijo de Jaume II, fue rey de Mallorca porque su hermano mayor, Jaume, renunció a la corona para ingresar en la orden franciscana. No debemos olvidar que el Regne de Mallorca, además de las actuales Baleares, estaba integrado por los condados del Rosselló y la Cerdanya, y la Senyoria de Montpeller.
El presidente de la Acadèmia, Román Piña, explica que «no sabemos con exactitud dónde nació Sanxo, seguramente en el Rosselló, y tampoco la fecha, posiblemente entre 1274 y 1277. Se educó en la corte francesa de París. En 1302, los Jurats de Mallorca le juraron fidelidad. En 1304 se casó en Cotlliure con Maria, hija del rey de Nàpoles, con la que no tuvo hijos, pero sí tuvo descendencia fuera del matrimonio: un hijo y cinco hijas. Evidentemente, ninguno de ellos tenía derecho a sucederle en el trono».
Sanxo arrastró durante toda su vida un problema de salud: el asma. De ahí que conozcamos el Palau del Rei Sanxo, en Valldemossa. A pesar del nombre, esta residencia real fue construida por Jaume II pensando en su hijo, con la idea de que los aires más puros de Valldemossa beneficiarían su salud. En cualquier caso, señala Piña, «Jaume II falleció en 1311 y Sanxo llegó por primera vez a Mallorca al año siguiente, jurando en la Seu los privilegios del Regne. El rey Jaume II d’Aragó, que era su primo, obligó a Sanxo a ir a Barcelona a prestarle homenaje. Si no lo hacía, debía pagarle 40.000 libras. Sanxo decidió acudir».
A partir de aquí, Sanxo empezó a ejercer como monarca y no hay ninguna duda de que, pese a la brevedad de su reinado (murió en 1324), se empleó a fondo. Piña indica que «entre 1312 y 1318, es cuando Sanxo se implicó más en su vinculación con la Isla. Se dedicó a fortalecer el carácter marinero y mercantil del reino. De hecho, el comercio mallorquín llegó al norte de África y al Mar del Norte. Creó la Caixa dels Mariners, una especie de seguro marítimo de la época, y armó una escuadra de 20 galeras, principalmente para defenderse de los corsarios. También implantó el Gran i General Consell como parlamento de la época, el Sindicat de Fora, estableció la jurisdicción real en el Pariatge -dominio del obispo de Barcelona- a cambio de rentas y creó la figura del Veguer de Fora, juez penal en las villas de la Part Forana».
Finalmente, Sanxo, viendo próxima su muerte y sin hijos legítimos, nombró un consejo de regencia que ejerció el gobierno hasta que su sobrino y sucesor, el futuro Jaume III, cumplió los 21 años, en 1336. Jaume II y Jaume III dan nombre a conocidas y céntricas de Palma. Sanxo da nombre a una discreta calle del Eixample y tiene un gegant en el Consell de Mallorca.
19 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Ni jo en cap moment he dit que ho fos, el que és evident es que durant l'edat mitjana fou l'estat hegemonic de la corona del rei d'Aragó (i de més bandes), que els catalans impulsaren la conquesta de Mallorca, en contra del criteri dels aragonesos, donaren suport a les aspiracions sobre Sicilia i a Pere el Gran en contra de França (i de Mallorca) a les vespres sicilianes, en contra del criteri d'Aragó que volia entregar el regne a un Anjou, que va estar al capdevant de la conquesta de Sardenya o de les gestes almogavers per orient etc, etc, etc només ho pot discutir que no llegeix gaire. I mentres Aragó posava el nom.... i poca cosa més -me sap greu pero tret de l'eximi Joan Fernandez de Heredia, vos costarà trobar un aragones medieval que es dedicas a una altra cosa que no fos barallar-se amb el rei de torn-. I si anam a la Corona de Mallorca, el regne de Mallorca era molt precari, en població i estructura perque Jaume I havia reforçat més Valencia (moneda, corts, furs de València...) així que si miram els personatges importants del periode independent, excepció feta de Ramon Llull (només faltaria), eren rossellonesos o montpellerins. Els nostres estimats reis no s'esfoçaren gaire en dotar d'un bon armaçó institucional perque tant enfora com vivien patien per si els hi fugia de les mans. Tot i això Mallorca va ser un port de primera magnitut en l'exploració atlàntica desde la mediterrania i aquest paper és indiscutible. No se tracta de ser més o manco catalanista, se tracta d'estudiar minimament la historia del moment i coneixer les dinamiques i hegemonies del poder medieval. També es ver que passada l'edat mitjana, Catalunya va esdevenir una merda.
J MirSegueix sense veure el Regne de Catalunya per cap banda …..
Ni trec ni deix de treure, és evident que el títol de rei dona un cert estatus, pero no és la única forma de sobirania (a no ser que siguis castellà que llavors te penses que lo que passava allà servia per tot el mon) convé llegir a Maquiavel: "Tots els Estats i tots els dominis que han tingut i tenen imperi damunt dels homes han estat i son republiques ó principats. Els principats son hereditaris, dels que’n foren princeps per molt de temps els de la sang del seu senyor, o son nous. Els nous, o son nous del tot, com ho fou Milà per Francesc Sforza, o ho son com membres afegits | ajuntats, agregats a l’Estat hereditari del princep que’ls adquireix, com es are el regne de Napols al rei d’Espanya. Son aquets dominis talment adquirits que ó solen viure sota un princep ó avesats a ser lliures; i s’adquireixen amb les armes dels altres ó amb les propries, per llei de fortuna ó per virtut." Milà fou un ducat, Nàpols un regne, a algu li sembla que per aquesta raó Maquiavel (el gran recopilador de la ciencia política medieval i moderna) els tracti com categories distintes? A algú li sona això de Principat? Maquiavel ho està usant per identificar qualsevol estat sobirà hereditari. Potser convé recordar que l'unificador de Itàlia ho va fer amb el títol de rei (de Sardenya) pero que el lideratge d'aquella política la va dur el Piemont, que era una agrupació de senyories (amb diferents titulacions) a l'entorn de la casa de Saboia. Però be, estudiar no és un costum contemporani.
Som i serem. Rendirem lo nostro en esser morts. Vergonya!!
J MirEstau ben malalts els imperialistes catalans … , no sabeu d on treure un regne, si no te fies dels arxius historics espanyols , veten a França , Anglaterra i consulteu per alla . Patetic …..
Els mallorquins ja navegaven per Anglaterra a la decada de 1270, i no en parlem pel nord d'Àfrica. Y si, Mallorca va donar nom a un regne català que tenia la cort a Perpinyà (Rosselló-Catalunya), d'on clares vegades els reis sortiren per venir a Mallorca, i per desgràcia va ser aniquilat pels aragonesos (així està be?).
OccitàNo puc estar més d acord !!!
Sa nostra història és apassionant, hauríem de fer una sèrie amb bon pressupost per divulgar-la, però és sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca. Jo i els autèntics mallorquins sobiranistes no venuts a altres regions, aquest any hem celebrat els 751 anys de sa creació del regne de Mallorca ( 1272-2023 ), any de sa nostra autèntica independència dels nostres colonitzadors i opressors catalans. Els autèntics mallorquins tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostra independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Ells mai han pogut ni podràn celebrar el seu dia de l'independència, pobres criatures frustrades. Vergonya cavallers, vergonya.
Som i SeremEmpieza a estudiar y no tergiverses la historia. Jaime I de Aragón el Conquistador fue rey de Aragón, de Valencia y de Mallorca, conde de Barcelona, conde de Urgel, señor de Montpellier y de otros feudos en Occitania. Tu hipotético estado catalán jamás ha existido, sino que estaba dentro del Reino de Aragón. A posteriori los Reyes Católicos unieron Aragón y Castilla. Esta es la historia y no un invento de un catalanista.
Som i SeremEl que no tiene ni idea es usted.