La Assemblea de Docents anima a las familias a defender la escuela en catalán

mallorquinsubUna vegada més fas ostentació d'ignorància supina, copiant i aferrant sa mateixa propaganda falsa i estantissa (de fa més de quatre dècades) per respondre comentaris diferents de dues persones, en lloc de redactar una resposta perhom sortida des cervell que tens dins es cap i que t'hauria de servir per qualque cosa. Això sí, tots ets accents que te deixes quand proves d'escriure es teu mallorquí xampurrat queden compensats per s'abús d'accents que fa es policia nacional retirat autor de sa propaganda anticatalanista, que durant sa transició va tenir s'ocurrència de provar d'escriure en mallorquí a la babal·lana, amb unes suposades regles ortogràfiques inaplicables i sense cap norma sintàctica. A damunt, va voler vendre aquella ocurrència com a mallorquí "autèntic", però ningú l'hi va comprar: passats més de quatre dècades, no hi ha llibres, ni diaris, ni revistes, ni documents escrits en aquest "bâléà" des policia. Ni Vox gosaria escriure avui d'aqueixa manera absurda; val més escriure sempre en castellà i tira milles! Precisament d'això se tractava: de ridiculitzar es mallorquí representant-lo amb una escriptura "psicodèlica" i així afavorir sa castellanització com a única alternativa. Ja et conec, herbeta: poriol te dius! 🤣

Nina ToninaPues por esa misma razón, los ciudadanos baleares hemos apoyado en las urnas que los niños también estudien en español.

LluísEs Baléà ês sa llengo pròpi de sas Islas Baléàs, y té una gramàtica de D. Juan Fiòl de s’añ 1651, un’altra de D. Mikèl Reus de 1964 y una més de D. Antoni Cervéra de 1812. Después, a s’añ 1835 D. Juan Pèp Amengual va escriure una gramàtica de sa Llengo Mallorquina, reeditada a s’añ 1872 y estodiada a n’es col·lègits de Mallorca, pubblicand un valios Diccionari Mallorquí-Castella-Llati a s’añ 1858, a 1840 es franciscà enclaustrad D. Pére Figuéra també va púbblica es famós diccionari mallorquí-castellà, igualment D. Julio Solé a 1858 va púbblica sa gramàtica de sa Llengo Menorquina, mentras que sa gramàtica de sa Llengo Catalana se va escriure a n’es 1912 p’en Pompeu Fabra. Lo que vol di més que clarament que sa llengo mallorquina es molt més antiga que sa catalana. Es dialèttes de s’Idioma Baléà son: es Mallorquí a Mallorca, s’Ibissênc a sas Islas Pitíuses, formadas per Ibissa y Formentéra y es Menorquí a s’Isla de Menorca. Lo més característic es s’us d’ets artículs salads “ÉS, SA, ETS (antes de vocal O H), SES, S, SOTA y SOS” ( es dos derrés después de sa preposició AB). També se caracterisa per sas diferèncis a n’es vèrbos com es gerundi (moguend, venguend…qu’acaban en guent) y en s’adicio d’es complement dirètte a n’es final d’es vèrbos avón se suprimex sa R final d‘es vèrbo, lligantsê sa consonant d’es complement dirètte y acentuantsê es matex (es fàcil ajudà a na María -> es fàcil ajudarlí). Ademés té una gran cantidad de paraulas pròpis de sas moltas influènsis llingüísticas qu’han passad per sas Baléàs y d’es substratte antig llatí que s’ha conservad milló a n’aquesta zona d’España a causa de sa séva insularidad. Etzemple: Al-lot, cotxo, s’âbre, gonellas, truñélla, missè, manascal, etc. També s’omitexen sas “erre” finals romànicas d’ets infinitius y d’es sustantius (que per altra banda si manténen altres idiomas com es català, s’español y es francês), cuand aquéxa no se pronuncía. Etzemples: Caminà, mirà, estirà, desfé carré, lliggi, etc, etc. Però si se pronuncía si que s’escriu. Etzemples: motor, pur, militar, aviocar, toner, mir, tir, respir, etc, etc.

Nina ToninaEs Baléà ês sa llengo pròpi de sas Islas Baléàs, y té una gramàtica de D. Juan Fiòl de s’añ 1651, un’altra de D. Mikèl Reus de 1964 y una més de D. Antoni Cervéra de 1812. Después, a s’añ 1835 D. Juan Pèp Amengual va escriure una gramàtica de sa Llengo Mallorquina, reeditada a s’añ 1872 y estodiada a n’es col·lègits de Mallorca, pubblicand un valios Diccionari Mallorquí-Castella-Llati a s’añ 1858, a 1840 es franciscà enclaustrad D. Pére Figuéra també va púbblica es famós diccionari mallorquí-castellà, igualment D. Julio Solé a 1858 va púbblica sa gramàtica de sa Llengo Menorquina, mentras que sa gramàtica de sa Llengo Catalana se va escriure a n’es 1912 p’en Pompeu Fabra. Lo que vol di més que clarament que sa llengo mallorquina es molt més antiga que sa catalana. Es dialèttes de s’Idioma Baléà son: es Mallorquí a Mallorca, s’Ibissênc a sas Islas Pitíuses, formadas per Ibissa y Formentéra y es Menorquí a s’Isla de Menorca. Lo més característic es s’us d’ets artículs salads “ÉS, SA, ETS (antes de vocal O H), SES, S, SOTA y SOS” ( es dos derrés después de sa preposició AB). També se caracterisa per sas diferèncis a n’es vèrbos com es gerundi (moguend, venguend…qu’acaban en guent) y en s’adicio d’es complement dirètte a n’es final d’es vèrbos avón se suprimex sa R final d‘es vèrbo, lligantsê sa consonant d’es complement dirètte y acentuantsê es matex (es fàcil ajudà a na María -> es fàcil ajudarlí). Ademés té una gran cantidad de paraulas pròpis de sas moltas influènsis llingüísticas qu’han passad per sas Baléàs y d’es substratte antig llatí que s’ha conservad milló a n’aquesta zona d’España a causa de sa séva insularidad. Etzemple: Al-lot, cotxo, s’âbre, gonellas, truñélla, missè, manascal, etc. També s’omitexen sas “erre” finals romànicas d’ets infinitius y d’es sustantius (que per altra banda si manténen altres idiomas com es català, s’español y es francês), cuand aquéxa no se pronuncía. Etzemples: Caminà, mirà, estirà, desfé carré, lliggi, etc, etc. Però si se pronuncía si que s’escriu. Etzemples: motor, pur, militar, aviocar, toner, mir, tir, respir, etc, etc.

mallorquinsubT'agrada tant es mallorquí que primer l'has destrossat i l'ha faltat temps per renegar-lo escriguent en foraster. No hi ha excusa per ignorar es signes de puntuació: tractar qualsevol llengua a potades no ès defensar-la sinó denigrar-la. Tu éts espanyolista perque vols però jo no, gràcies. Som espanyol i mallorquí perque m'ha tocat, però no som castellà perque no m'ha tocat i no vull sa castellanització forçada des mallorquins imposada per s'Estat. Ben al contrari, som partidari de revertir-la. Si te pareix malament usar sa llengua des mallorquins a sa premsa mallorquina, quedes retratat com un supremacista castellà i queda en evidència que sa teva "defensa" des mallorquí ès pura retòrica falsa i estantissa. Per tant, falta de respecte sa teva i falta de sentit des ridícul destrossant es mallorquí. Sou es mallorquins aforasterats qui teniu odi a sa llengua des mallorquins, simplement perque no l'heu heretada per mor de sa castellanització franquista que enyorau. Aquí sa llengua imposada ès sa castellana, anomenada "foraster" perque tots sabem que ve de fora, de Castella com indica es nom. No volem es mallorquí dins s'àmbit privat i pus, com si fos una llengua de segona que hem d'amagar perquè mos fa empegueir. Ben al contrari, volem sa nostra llengua en tots ets àmbits públics i privats, com qualsevol llengua sana i normal, sense supremacisme castellà que valga. Vols girar sa truita convertint es catalans en enemics sense motiu, i en canvi assumeixes de bon grat sa castellanització imposada per s'Estat. Quina barra! Es teus comentaris són una mescla de cinisme, demagògia, ignorància, analfabetisme funcional i falta de sentit des ridícul. Una pena! 😥

Lluís. Tant critic i escrius amb castella? No lliga aixó.

LluísNo intenteis los jovenes catalanes inmigrantes, imponernos a los mallorquines palabras que no se han usado jamas en las islas. La sociedad mallorquina hace completo rechazo a la imposicion de una lengua ajena, ni con franco el mallorquin estuvo tan en peligro, antes se conservo a la perfeccion en el ambito privado y todo el mundo usaba la lengua vehicular del pais. Me da mucha gracia pero a la vez lastima ver como en ib3, dicen " fou" , " aigua", etz es una autentico atentado a nuestra cultura mallorquina y a nuestras familias de las islas, rogamos y exigimos que los catalanes recien llegados a las islas, no sigais con la imposicion totalitaria de una lengua foranea catalana, porque nos negamos a usarla y mucho menos a aceptarla como propia.

Quan són petits s'aprèn més i més bé. No pareix veres que qualcú no vulgui que els seus fills aprenguin, quan dels coneixements només en treuran coses bones.

LluísJo no pongo el acento en el movil, ni la apostrofe, no obstante a eso , le repito, los mallorquines teniamos una lengua propia y los politicos se encargaron de enterrarla, con la normalizacion, tanto fue asi, que no hace mucho tiempo los catalanistas inquisidores, gastaron cientos de miles de euros de nuestros impuestos por cambiar las placas escritas en mallorquin por el catalan, una aberracion en toda regla. Hablas de españolistas , si soy españolista como usted y el resto de españoles, como un ciudadano de francia es un frances y uno de italia es un italiano. Lo que no es coherente es que usted se exprese en este medio de comunicacion en una lengua diferente a la expuesta, usted conoce y habla el español, es su lengua vehicular en el pais, pero esta utilizando otra( que no es ni la de las islas) , eso es una falta de respeto y una intencion de imponer, como si yo voy a cataluña, conozco el catalan y me expreso en español en el medio de comunicacion, pero ustedes son asi, actuais desde el odio a la lengua balear y al mallorquin, es muy triste que catalanes llegados de cataluña, la mayoria jovenes y funcionarios nos quieran imponer una lengua y costumbres a los malloquines, muy feo, pero resistiremos el golpe y la inquisicion foranea catalanista. Visca el mallorca i visca els mallorquins !!))

Frente obreroPer com escrius, no arribes a mitja llengua.