Macrogranges? Amb seny i tranquil·litat

Imagen de una explotación animal.

TW
0

El sector agrari és present aquests dies a les primeres pàgines dels diaris a causa del debat generat pel projecte de construcció d’una macrogranja de gallines ponedores per part d’Avícola Son Perot a la finca de Son Vanrell, a Sineu. Aquesta iniciativa motivà la creació de plataformes ciutadanes i encengué un intens debat polític -que continua- amb molt de renou, moltes opinions i poca informació especialitzada. La participació dels representants del sector agrari de Mallorca en aquest debat ha estat baixa, esperant que la situació es calmàs. Pensam que els nous projectes han de complir una reglamentació estricta, el Govern va deixar clar que els estudiaria i resoldria en funció de les propostes presentades i, finalment, ha denegat el projecte. L’Ajuntament de Sineu, per la seva part, declarà una moratòria que impedeix la seva construcció a curt termini.

Hem de recordar que en la legislatura anterior es va aprovar el Pla Estratègic de la Ramaderia a les Illes Balears, que s’està implementant sense problemes. Aquest pla es va consensuar entre tot el sector agrari i les forces polítiques, i contempla diferents models productius (des de la producció ecològica fins a la ramaderia intensiva), però en cap moment prohibeix la ramaderia intensiva.

La ramaderia intensiva a Mallorca ha disminuït molt en els darrers anys, principalment a causa dels elevats costos de producció i la reduïda dimensió de les explotacions. Actualment, les granges més grans de Mallorca tenen una capacitat d’uns 1.950 porcs d’engreix, d’entre 1.000 i 1.300 truges per a la producció de garrins, d’entre 800 i 1.000 vedells d’engreix, d’unes 300 vaques lleteres en producció o unes 190.000 gallines ponedores... i no estan generant problemes. El compliment de la legislació vigent garanteix el benestar animal, la seguretat alimentària i el respecte a la normativa sanitària i mediambiental. La normativa existent és suficient i complexa. Aquestes granges estan funcionant correctament i ofereixen un producte de qualitat complint tots els requisits legals, sanitaris i mediambientals. Posar més pressió sobre aquest sector significa situar-lo al límit del precipici i condemnar al tancament les poques estructures productives que ens queden.

La presentació d’un nou projecte de granges porcines intensives a Son Vanrell ha tornat a situar en primera línia del debat públic la qüestió de les macrogranges. Aquesta nova iniciativa generarà efectes negatius a nivell social que repercutiran en la ramaderia mallorquina. No acabam d’entendre l’objectiu del promotor d’aquesta iniciativa, però sí els problemes que crea al sector. Tampoc compartim segons quins discursos polítics ni determinades declaracions de membres de les plataformes. Hi ha molt de renou i poc seny: Un projecte aïllat no ha de perjudicar tot el sector.

Les organitzacions agràries i les cooperatives del sector no estam per moratòries ni plans sectorials. En aquests moments no són necessaris. Normes comunitàries, estatals i autonòmiques pensades i estudiades en diferents àmbits de decisió. Tenim un pla estratègic de la passada legislatura que cal seguir. Si sorgeixen problemes puntuals, s’ha d’actuar en conseqüència des de tots els àmbits... i que l’excepció no governi la normalitat. En cas contrari, als ramaders que queden els serà més fàcil tancar l’explotació que continuar amb ella. Ens trobam en un moment clau. Estam treballant en una nova Llei Agrària. Cada entitat hem aportat les nostres propostes. És el moment de pensar en la sobirania alimentària i fer una anàlisi realista sobre el que ens agradaria i el que realment podem mantenir amb garanties de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental sense renunciar a res. Volem que el sector pugui decidir lliurement a què es vol dedicar: producció convencional, integrada o ecològica.

Consideram que hem de produir aliments sans i segurs per a la societat i tenir un profund respecte per la població urbana. Per contra, exigim poder exercir la nostra professió en sòl rústic i esperam que la població que hi viu entengui que al sòl rústic s’han de dur a terme les feines del camp de tota la vida, que els galls canten, les ovelles duen picarol i els animals fan olor. Si es vol viure en sòl rústic, desitjam que es respecti la nostra activitat diària.

En aquesta nova Llei Agrària debatrem i estudiarem els pros i els contres de la ramaderia intensiva. Ho farem amb una visió a llarg termini, cercant solucions que satisfacin tothom.

Esperam trobar punts d’entesa entre totes les parts per al benefici del sector en particular i de tota la societat de les illes en general. I ho farem a la mallorquina: amb seny i tranquil·litat.