El Parlament ha remitido un escrito de alegaciones al Tribunal Constitucional (TC) en el que argumenta que la ley sobre el uso de las lenguas en las escuelas que fija el catalán como lengua vehicular es constitucional y que no excluye al castellano «como lengua de enseñanza». El Tribunal Constitucional estudiará la constitucionalidad de la nueva normativa catalana de uso de las lenguas en las escuelas, que reafirma al catalán como lengua vehicular y relega al castellano a lengua curricular, que choca con la sentencia que obliga a aplicar un 25 % de castellano en las aulas, tras un recurso planteado por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC).
El Parlament catalán expone al Constitucional sus argumentos para blindar la inmersión
También en Noticias
- Los conductores de la EMT, ante otro año de gratuidad: «No podemos continuar así»
- Los números de la operación Muriqi
- Ni 18 ni 23 grados: esta es la temperatura recomendada a la que poner el radiador
- Centenares de mallorquines se enfrentan a «subidas desorbitadas del alquiler»
- Ciclistas desorientados, vehículos averiados, motoristas 'tirados'... los curiosos motivos del cierre del túnel de Sóller
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Gabriel Camps PonsFas un discurs d'autoodi fil per randa, hereu directe de sa castellanització supremacista aplicada durant es franquisme. Per defensar es coneixement d'altres llengües no fa falta denigrar-ne sa pròpia. Me fa s'efecte que es teu mal ès incurable.
Antonio BibiloniAra fas bonda però tots recordam es teus comentaris espanyolistes contra es mallorquí, i també recordam sa teva confessió d'haver-te infiltrat dins El Pi, un partit regionalista i nacionalista mallorquí, no espanyolista. Qui fa confrontació amb ses llengües sou aquells que encara enyorau sa castellanització franquista i encara teniu sa barra de dir que voleu preservar es mallorquí. Aquells que el volem preservar de veres hem de refuar i denunciar de totes-totes es vostro discurs farsant, estafador i mentider.
MallorcaisnotCataloniaTotes ses llengües vives són una suma de dialectes. No parla igual un mallorquí de Felanitx que un catalá de Tàrrega o un valencià d'Alberic, però tots comparteixen sa mateixa llengua i l'aprenen a escola. Tampoc no parla igual un castellà de Burgos que un extremeny de Badajoz o un murcià d'Aledo, però tots comparteixen sa mateixa llengua i l'aprenen a escola. Per tant, si vols que sa teva reivindicació des mallorquí tengui credibilitat, comença donant exemple usant sa llengua nostra. Mentres no ho facis, quedaràs com un espanyolista farsant i empegueït que vol desterrar sa llengua nostra amb excuses de mal pagador. Sa castellanització de fa vuitanta anys representa una etapa ínfima de s'història de Mallorca i la podem revertir. Castellanitzacions passades no justifiquen castellanitzacions futures. No te'n facis il·lusions!
sempre feliçS'educació a la carta no existeix enlloc i sa castellanització franquista que enyores va quedar derogada amb sa Constitució l'any 1978. D'altra banda, sa llengua catalana ès tan pròpia de ses Illes Balears que l'anomenam "mallorquí", "menorquí" o "eivissenc" perque ès nostra. En canvi, a sa castellana l'anomenam "foraster" perque ve de fora, de Castella com indica es nom. Parlar en castellà a Mallorca ès "parlar en foraster"; ho diuen fins i tot es mallorquins més espanyolistes. Parlar en mallorquí a Mallorca no ès cap imposició, ès ben natural de fa vuit segles. Educar-se en mallorquí a Mallorca, revertint sa castellanització franquista, ès un acte de justícia propi d'una democràcia.
Margarita Pons PujolQue bona part des nacionalistes espanyols siguin de dretes no vol dir que tots es mallorquins de dretes sigui nacionalistes espanyols. Es PP ho va comprovar durant s'etapa d'en Bauzà: va treure es millor resultat des partit abans d'esser conegut i es pitjor una vegada conegut. Molts de votants des PP són mallorquins, parlen mallorquí i no volien sa política castellanitzadora d'en Bauzà, com va quedar demostrat amb aquell càstig electoral. Es PP en va prendre nota i no tornarà cometre aquell error.
Cuando seamos capaces de hacer entender a segun que personajes que las lenguas las desarrollaron los humanos para poder comunicarnos entre nosotros y no para ser señal de diferencia , por ejemplo lenguas muertas como el catalan, vasco, gallego y otras muchas que existen y que solo usan minorias ya que solo sirven para poder comunicarse entre estos mismos grupusculos, ( que conste que soy mallorquin y no deseo que desaparezca mi forma de hablar y de entender la vida pero si se una cosa, que hablando solo el mallorquin no puedo practicamente salir de la isla y poder comunicarme con la gente de otros paises y si se que hay idiomas que si me lo permiten)por tanto defendamos muestras raices pero no olvidemos aprender otros idiomas que nos permitan la comunicacion con otros ciudadanos del mundo
a la china, chino, a castella, castella, a galicia galleg, i a Balears CATALÀ, amb las sevas variants, pollenci, lloseti, inquer, manacori, etc. etc. etc. i qui no li agradi BARCO de ida sin regreso. i fora comedis.
Margarita Pons PujolPrimero, que enseñen mallorquin, y no catalan. No es lo mismo, igual no es otro idioma, pero no es lo mismo y se esta perdiendo mi idioma. Segundo, trilinguismo, porque es lo que necesitamos. Mallorquin porque es lo nostro, obligatorio. Español, porque hace ya 80 años que somos bilingues y porque es un gran idioma. Obligatorio. E ingles, para que no acabemos siendo los mallorquines personas de segunda categoria. Obligatorio. Basta ya de politica barata o acabaremos como los catalanes, arruinados economicamente y socialmente.
Hauríem d'exigir que s'ensenyin totes les llengües d'Espanya a tot el territori
"el derecho fundamental a la educación". ¿Cuál tipo de educación, a la catalana IMPUESTA o a la que un padre tiene derecho a escoger para sus descendientes?.