Los escars (varaderos) de Ca los Camps, uno de los lugares más emblemáticos del litoral de la Colònia de Sant Pere, están en peligro. Los temporales del pasado mes de noviembre han dañado considerablemente este valioso patrimonio. Se han incrementado las grietas de los muros, se ha producido un derrumbe de las rampas de las embarcaciones y se han vaciado la parte inferior de las edificaciones. Así lo ha alertado el grupo Iniciativa-Verds que ha solicitado al Ajuntament d'Artà que ordene una inspección técnica urgente «para valorar si existe un riesgo para los visitantes de este lugar» procediendo, si se diera el caso, «a limitar el libre paso de personas».
Los 'escars' de Ca los Camps, en peligro
Iniciativa-Verds pide al Ajuntament d'Artà una inspección técnica urgente
También en Noticias
- El colectivo de propietarios alemanes de Santa Ponça, desesperado: «Las obras arruinan nuestro negocio»
- «Es posible que asistamos al fin del pueblo de Mallorca surgido en 1229»
- El Gobierno prorrogará finalmente todo el año la gratuidad del transporte en Baleares
- Plagas: estas son las más comunes en invierno y cómo combatirlas
- Detenidos tres trabajadores de las obras del aeropuerto de Palma por robar toneladas de material
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Pues si me dan uno para guardar la barquita,me comprometo a mantener el escar en perfectas condiciones. Es más,seguro que a más de un pescador con su pequeño llaud o su pequeña embarcación(como es mi caso),estaríamos gustosamente dispuestos a cuidarlos y mantenerlos en perfecto estado a cambio de poder usar el escar para guardar la embarcación.
Y cuando se hicieron, no hubo proyectos ni comisiones de investigación, solo unos albañiles trabajando y ya esta, ahora hay que hacer estudios, proyectos, planos etc.y gastar dinero que no se tiene. ¿Se utilizan actualmente o es solo para buena imagen?. Supongamos que se arreglan con el dinero de todos, ¿quien o para que se emplearan? ¿quienes seran los dueños?
Són singulars i guapos. Que no se facin malbé.
pep, m'ha agradat molt s'explicació que has donat dels escars, això es ben igual que péssols/xitxaros, corna/pell/cuiro, etc. Tota una lliçó de cultura mallorquina, que com be has dit, ve de la catalana.
Fácil, ¿no hace falta trabajo?... pues que contraten a gente para que se arregle y restaure. Es para nuestra tierra. Pero claro!, es que la gentuza política no está para lo que tiene que estar, que es atender a la ciudadanía y sus problemas, a la tierra para la que se suponen han de trabajar, sino todo lo contrario, están para su beneficio, tráfico de influencias, aprovechamiento ilícito, mafioso y delictivo. Qué mal te veo querida Mallorca, que estos buitres gobernándola. :-(
Pel que fa a la conservació dels escars, podem prendre lliçons d'Eivissa i de Formentera, on són un element paisagístic molt viu i rellevant. El secret es troba per ventura dins un equilibri entre els drets dels ocupants i els drets col.lectius.
Tomeu, a tot Mallorca es coneixen els escars, les construccions arran de mar que serveixen per guardar-hi les embarcacions, els ormejos de pesca i tots els estris necessaris per als pescadors. Aquestes petites casetes es reprodueixen per tota la costa mallorquina i a cada punt de l'illa s'adapten a l'entorn i als materials de construcció més propers. Però a la costa de Tramuntana adopten unes característiques molt especials a causa precisament de la irregularitat del litoral, de les dificultats de l'accés i de l'extraordinària virulència dels temporals marítims, particularment els de mestral i tramuntana, que poden arribar a agafar una força fora mida. El portal, ben davant la mar, es tanca normalment amb una barrera i no amb una porta. Un complement imprescindible de l'escar és el varador, és a dir, la via per on la barca surt de la mar per entrar a l'escar i viceversa. Els varadors, a vegades, disposen de parats (peces de fusta) fixats a terra, de manera paral·lela a la mar i perpendicular a la barca, sobre els quals l'embarcació llenega; per això mateix els varadors també són coneguts amb el nom de llenegadors. En altres casos, els parats són mòbils i es van distribuint per tota la via, algunes vegades muntats sobre estructures que s'anomenen escales. En qualsevol cas, els parats estan ben untats de sèu per facilitar el pas de les barques. Cal aclarir que els llaüts de la costa de Tramuntana disposen d'escoes, unes peces paral·leles a la quilla que permeten que l'embarcació es mantengui dreta durant l'avarada o el llançament a la mar. A la zona de Banyalbufar, habitat històricament per gent d'Esporles, els escars no són coneguts amb aquest nom sinó que s'anomenen alcoves. El terme alcova és probablement de procedència valenciana, segons creu el geògraf Onofre Rullan. Hem de pensar que lògicament i després de la invasió catalana, s'adoptaren els noms en català, i concretament, els noms de les zones originàries dels conqueridors. No es tracta de catalanitzar, es que els catalans mos varen conquerir i com es normal, introduïren ses seves paraules.
També quan es desplaci l´equip tècnic, pot pasar per S´Estanyol de migjorn i en veurà un altre pitjor.
Quin ensurt quan he llegit la noticia, pensaba que Matias Kuhn volia ver altra desastre!. Això se pot arreglkar i el Consell està per aquestes cosas.
Solo decir que lo que muestran las fotos, para mi, no son "escars", son "alcoves". Si no voy errado, un "escar" es lo que en "forasté" sería un "varadero", es decir una pendiente en donde varar las embarcaciones. No se si esta moda de llamar escar a una alcova, puede venir como todos los desastres lingüísticos que sufrimos los mallorquines, al querernos "catalanizar".