Tots els partits polítics (excepte Vox) han firmat un document amb propostes per cercar una sortida a la crisi i per promoure la recuperació econòmica i social de les Illes Balears davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19. Hi ha pocs precedents d'un acord semblant entre els partits polítics, al qual també s'hi han sumat les principals organitzacions patronals i sindicals, a més de la Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia i el Foment de Turisme. I és que, des de fa uns anys, s'havia perdut la cultura del consens polític. El diàleg polític s'ha reduït a desqualificacions i a tuïts que poden resultar més o manco enginyosos, però que no contribueixen gens a la recerca de solucions polítiques.
Per trobar consensos en qüestions estratègiques ens hauríem de remuntar a l'any 1983 amb l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística o al 1991, amb la Llei de protecció d'Espais Naturals. Dit això, haurem de comprovar si la firma del document ‘Tots Junts' es queda en una fotografia o si es concreta en acords o en lleis que posin les bases per a un canvi progressiu del model econòmic, per a la lluita contra el canvi climàtic i per a la millora de les condicions de vida de la societat de les Illes Balears.
Perquè és important que els partits polítics i la societat civil es posin d'acord per impulsar mesures que ajudin a superar la crisi com més aviat millor. Però, encara més important seria posar les bases perquè la normativa en matèria de protecció del territori i del medi ambient, el model turístic o els pressuposts anuals en qüestions socials tenguin continuïtat. Per desgràcia, l'experiència ens demostra que hi ha diferències profundes en aquestes matèries i que, a les Illes Balears, mai no podem donar per protegit per a sempre un espai natural, per no parlar sobre les diferències en el model territorial i en el tipus de turisme que ens interessaria.
És veritat, com diu el document, que ara el més prioritari és sortir de la crisi econòmica i social a la qual ens ha abocat la pandèmia. I que cal fer un bon ús dels vuit-cents i escaig milions d'euros que s'han promès per a Balears. Els ajuts directes a empreses i a autònoms, a més d'insuficients, hauran arribat tard per evitar el tancament de centenars de petites empreses. Basta comparar el que es va gastar el Govern espanyol en el rescat bancari, més de 60.000 milions d'euros, que no es recuperaran; mentre que s'han anunciat 14.000 milions d'euros per ajudar les empreses de tot l'Estat que han estat obligades a tancar durant més d'un any per mor de la pandèmia.
Això, si aconseguim salvar mínimament la temporada turística. L'anunci triomfalista de Pedro Sánchez prometent que la població estarà vacunada en un setanta per cent a final del mes d'agost és absolutament irresponsable, ja que no ens serveix per a Balears i Canàries. Si aquest percentatge del setanta per cent de vaccinats no s'assoleix a finals del mes de juny, com a màxim, el desastre econòmic serà inevitable. Per no parlar dels efectes sobre la salut i el sistema sanitari que pot suposar rebre milions de turistes quan els treballadors que els han d'atendre encara no estaran immunitzats.
En això també s'haurien de posar d'acord els partits polítics, ja sigui per aconseguir més vaccins a través del Govern central o comprant-ne a altres proveïdors, una vegada que la Unió Europea pareix que dona carta blanca, impotent per satisfer les necessitats en un termini més breu. Una Unió Europea, governada per buròcrates als quals no ha votat ningú, que ha mostrat els peus. D'això també n'haurem de parlar un altre dia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.