Hem de seguir caminant junts

Ja fa un any que un novell president del Camp Mallorquí juntament amb el seu equip, decidirem que el que demana solidaritat (manifestació amb la tractorada a finals de febrer de 2020) també havia de ser solidari.

I amb aquest simple argumentari i amb el manament dels nostres governants que ens classificaren com a servei essencial, sortirem al carrer a ajudar a la gent, portant a casa seva el bé més preuat que existeix, els aliments.

Sortirem al carrer per dues coses:

1. Pels pagesos i pageses.

2. Per les famílies.

El detonant de tot això va ser que quan començàvem la pandèmia un pagès em va dir que hauria de passar el tractor per damunt 8.000 ensalades perquè la cadena d’hotels que els hi havia comanades havia hagut de tancar, era dia 18 de març de 2020. Quan estàvem al centre de la pandèmia parlarem amb un productor de síndries, era l’estiu del 2020, ens va confessar que no podia collir les síndries tot sol i que tenia gent llogada per fer sa feina però que cada horabaixa quan acabava el mercat anava al sementer i posava una pedreta damunt les síndries que ja eren madures. Aquest petit fet representa tot l’esforç d’una gent que fa feina de sol a sol amb les mans aspres i el front crullat perquè nosaltres puguem menjar aquella síndria que està al punt de maduració. Ara penseu quina gran plataforma alimentaria pot arribar a aquest grau d’excel·lència. Gràcies pagesos i ramaders per existir!

Per això vam pensar de posar un punt d’equilibri entre el pagès que no perdés tota la feina feta i allò que necessitava la societat, menjar sense poder sortir. I ho proposarem al personal del Camp Mallorquí, anirem a repartir paneres! El primer que digueren va ser, no ho hem fet mai i el segon, farem el que faci falta. Amb això la gent que triava ametlles es van posar a repartir, després vingueren autònoms transportistes, i autònoms no transportistes però que tenien una furgoneta, guies de muntanya, músics, representants... Ells quasi no guanyaven res (no era el moment de fer caixa) però es sentien útils, aquí també el meu agraïment.

I no podrien faltar els altres grans protagonistes, vosaltres, les famílies que no podíeu sortir i confiareu amb nosaltres. Per això és de justícia donar les gràcies a les madones de s’Arracó que ens demanaren 20 paneres el primer dia, a la senyora d’Aucanada que esperava amb santa paciència que arribéssim amb sa panera de verdures fresques, al matrimoni d’edat de Gènova que ens varen rebre amb llàgrimes als ulls quan a la fi trobarem casa seva a un carreró perdut. A tota aquesta gent anònima, però amb noms i llinatges i a les 30.000 entregues que representen més de 50.000 persones i famílies que varen confiar i ens varen ajudar fent comandes mil gràcies, mil vegades.

I per acabar al grup de gent que des del primer dia vàrem fer feina junts, presidents de cooperatives, gerents, personal, comunicadors, informàtics, amics que s’oferien a fer el que sabien fer de franc just per la satisfacció d’ajudar en uns moments durs i mai vists, moltes gràcies de tot cor a tots i cada un de vosaltres.

Ara ja ha passat un any, més de 30.000 paneres servides, molts de km fets, moltes rialles, molts plors, esperança però també desesperació i seguim amb la pandèmia, però d’una forma diferent, ara ja sabem viure amb ella, ja no fa falta que estiguem confinats, podem anar a comprar a la botiga de baix casa nostra, al mercat del nostre poble, al mercadet ambulant... els pagesos poden tornar a vendre i la gent pot anar a comprar.

Per aquest motiu, perquè tenim una nova realitat és per la qual cosa que donam per acabada l’etapa del servei a domicili tal i com ho teníem estructurat fins ara. Perquè la gent pot anar a comprar i el pagès pot anar a vendre.

Així i tot no donam per finiquitat el servei, si alguna persona o família no pot anar a comprar o simplement vol que li comprem per ella i confia amb nosaltres es pot posar en contacte amb nosaltres, li prendran nota i li duran a casa seva el que ha de menester.

Aquest any s’han fet evident moltes coses; algunes positives, algunes negatives, algunes inesperades com ara:

1. El retrobament de la pagesia amb la societat.

2. El retrobament de la societat amb la pagesia

3. El retrobament de la gent amb el petit comerç

4. La consciència de la importància del teixit productiu local

5. La importància de l’economia de proximitat

6. La gran vulnerabilitat del nostre model turístic actual

7. La importància dels sectors essencials públics i privats; sanitari, educatiu, productiu, alimentari...

8. Que la gent ha après a valorar més el producte que no el servei o la imatge i l’embolcall del mateix.

Per tot això us demano com a president de la cooperativa de segon grau més gran de les nostres Illes que no us atureu de demanar i comprar producte local (però producte local de bon de veres) que compreu a la botiga de prop de casa vostra, al vostre mercat, a la vostra verdulera, a la vostra peixatera o a la vostra carnissera, perquè és l’única forma d’enfortir la societat i les Illes que tant estimem. I a més, una forma d’ésser agraïts amb els que ho donaren tot en aquells mesos tant complicats.

Estem a punt d’acabar aquest malson, sols deman que no oblidem, que no oblidem i que recordem, que siguem generosos i solidaris amb qui ho ha estat amb nosaltres.

Com a Camp Mallorquí deixam de repartir paneres, però tenim nous projectes, nous plans, noves propostes que anireu coneixent, treballam amb la màxima il·lusió, amb el compromís amb la nostra terra, la seva gent, acaronant els productes, sorprenent als consumidors i enfortint la societat de la qual ens sentim actors.