En nom de la llibertat

Sí, els tres partits de la dreta espanyola, els qui es feren junts la famosa foto de la plaça Colón de Madrid, ara pugnen per apropiar-se de la llibertat. Un particular concepte de llibertat han de tenir aquells que mai no han condemnat el franquisme, sinó que l'han defensat i lloat obertament, «sin complejos».

Ara són els abanderats de la llibertat, però sempre han estat contra les llibertats individuals: estan contra la llibertat de religió, com estigueren en contra del divorci (baldament alguns s'hi apuntaren personalment de manera entusiasta), o estan contra la llibertat de les dones d'avortar... La darrera, estan en contra de la llei que regula la llibertat de les persones sense curació possible a morir dignament, negant-los el dret a acabar amb un patiment inhumà.

Criden llibertat, però estan contra la llibertat d'expressió: condemnen a anys de presó els rapers que fan cançons criticant la monarquia. Això sí, defensen la llibertat dels monarques a cobrar comissions, a tenir doblers a l'estranger i a no tributar a Hisenda. Fins i tot, crec que defensarien la llibertat dels monarques a exercir el dret de cuixa, si algun dia els plau.

I és que tenen un particular concepte de la llibertat individual, ja que avantposen el plaer de beure una cervesa a les restriccions per mor de la pandèmia. Pareix que beure una cervesa a un bar és una senya d'identitat dels madrilenys, com si a tots no ens agradàs sortir i alternar a bars i a restaurants. El que passa és que el nostre sentit de responsabilitat, i els dels nostres governants, ha salvat milers de vides (Balears, 20 morts per cada 100.000 habitants; Comunitat de Madrid, 127 morts per cada 100.000 habitants). Que cadascú posi el qualificatiu que vulgui a aquesta gestió política.

També estan contra les llibertats col·lectives: fan bandera de la Constitució espanyola, però adjuren de l'article que diu «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». Per a elles, les dretes, en lloc de respecte, odi; en lloc de protecció, persecució.

Odien els immigrants... pobres. Si són rics no són moros, són àrabs, amb els quals pot alternar la jet set a Marbella.

També odien els pobres, «mantenidos subvencionados» en paraules d'Ayuso. Tal falta d'empatia amb els qui ho han perdut tot és doblement obscena en una gent que sempre ha viscut de l'erari públic, ja sigui en el partit o «enxufats» a les administracions públiques.

Finalment, es diuen liberals perquè propugnen la rebaixa dels imposts i la privatització dels serveis públics. El que no diuen és que les seves rebaixes només beneficien els rics, la resta només hi perdem el deteriorament dels serveis públics.

Això sí, en nom de la llibertat!