La feina sindical imprescindible

La riquesa mundial ha anat sovint de bracet de la mà d'obra esclava. Es pot resseguir històricament des de l'Antiguitat fins als nostres dies, quan l'esclavatge adopta formes més críptiques però no menys reals. La novel·la de Dimitris Hatzis , El llibre doble (Tigre de paper, 2021) mostra com un grec, emigrat a Alemanya, treballa a un fàbrica d'auxiliars per a la indústria automobilística. Empeny un carro amb productes encapsats d'un pis a un altre, de forma que mentre ell puja, l'altre company (un turc), davalla, i viceversa. Feina rutinària, però molt cronometrada i ‘racional', extenuant. Cobra un sou digne, però no estalvia perquè les despeses regulars en queviures i lloguer, amb les ‘ofertes' del mercat (andròmines sense utilitat pràctica), no donen per gaire i no es pot estirar més el braç que la màniga. Kostas, el grec, conformista, no ho qüestiona. Tanmateix, tot canvia quan el company (i enemic!) turc és substituït per un treballador alemany, que trenca la dinàmica de la cadena de transports i sembla vingut per fer-li la punyeta. Resulta ser un obrer que sap els seus drets i actua en conseqüència. Aconsegueix que la fàbrica contracti un tercer operari per a aquell treball, que ocuparà un espanyol, i la feina serà menys estressant i saludable. Llavors, Kostas reconeix el grau d'explotació a què havia estat sotmès durant anys, valora la lluita sindical i entén la força de la unitat quan hom pren consciència social.