La tribuna de Cristina Sánchez-Andrade , ‘El precio de la libertad’ ( El País ) és una talàia fascinant. Escriu sobre Ingrid Bergman però no diu res de la diva ni de l’actriu. Redacta unes línees sobre Ana María Matute però no esmenta res de la seva dilatada trajectòria de novelista. I vés per on, aquesta avinentesa m’ha permès escriure un emocionat article. Sánchez-Andrade desposseeix de tota auréola refulgent a Bergman i a Matute. Són dones que senten, pateixen, s’emocionen. I, a més, se rebel·len! Les dues abandonaren als seus marits. La Bergman se n’adonà que algo había muerto dentro de mí i, després, s’enamorà bojament de Roberto Rossellini . La Matute, amb l’Espanya franquista de teló de fons, no suportà per més temps, a un marit que gastava el parné que ella guanyava i que, a més, va vendre la seva màquina d’escriure. Però l’autèntica lliçò de Matute és: l’essència de la dona «no es necesariamente ser madre y esposa fiel, sino más bien ser libre y feliz.»
Llibertat i felicitat
25/05/21 4:01
También en Opinión
- El conductor que provocó el accidente mortal en la carretera de Can Picafort iba drogado y borracho
- «El menorquín es balear, el andaluz es español, pero el mallorquín no es catalán»
- Fallece la doctora residente en Son Espases que sufrió un accidente en moto en la UIB
- Un turista se pasea en minúsculos slips por Jaume III y el Born
- Gran presentación en sociedad del nuevo Los Rafaeles
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.