On hi ha odi creix l'odi

A hora d'escriure aquest paper el president Biden «espera una desescalada bèl·lica avui mateix». Qui espera, es desespera. No cal dir que es refereix a la devastació i mort que produeixen els projectils israelians a Gaza (219 víctimes palestines) i els artefactes de Hamàs (12 víctimes jueves). No ens quedem, però, en un present dramàtic des de l'equidistància. El govern de Netanyahu vol acabar físicament amb el terrorisme de Hamàs i que ningú li denunciï quina mena de terrorisme suposa o amaga qui expulsa de ca seva (aquí «desallotjar» és un eufemisme, com la paraula «guerra» on la història veu directament un genocidi) famílies senceres que hi vivien des de sempre. Netanyahu, que estava a punt de ser jutjat per corrupció i potser inhabilitat, i a punt de ser «desallotjat» del govern per un pacte entre partits, ha fet ús de la provocació quan, en plena celebració musulmana del Ramadà, la policia intervenia a l'esplanada de les mesquites amb fortes càrregues contra els manifestants palestins. De moment, el líder de la dreta israelita ha aconseguit revertir al seu profit la situació política. A costa de què? De dur la devastació a Gaza, la franja de territori més densament poblada del món (360 quilometres quadrats i prop de dos milions d'habitants), una mena de camp de concentració per a una població oprimida, humiliada, castigada.