Conversa gratuïta

És difícil trobar notícies noves, i més de bones i senzilles, i ho dic com una imprecisa introducció a aquest The Free Conversations Movement (Moviment de les converses gratuïtes) que inicià el barceloní Adrià Ballester fa tres anys instal·lant-se al carrer amb dues cadires i oferint «Free conversation. Free topic» (conversa gratuïta, tema lliure) a qualsevol. La cosa no és estrictament nova perquè ha anat reapareixent des d'aleshores, ni tan senzilla com sembla, ni tothom coincidirà que és bona, perquè recorda que per motius incomprensibles una conversa tranquil·la i desinteressada, com l'aigua neta o el silenci, fa temps que esdevingué un luxe inassolible per a molts. Adrià Ballester planta dues cadires i un petit cartell alguns horabaixes prop de l'Arc de Triomf, a Barcelona, i espera pacient que algú s'hi assegui i comenci una conversa, mentre anota històries de les que ha mantingut, amagant dades i identitats, que puja a Instagram. No accepta pagaments ni propines, explica que manté la majoria de converses en anglès i amb estrangers i que al principi va ser amenaçat per la policia, que el volia multar, no sap per què. Ho fa de manera altruista, «per millorar la societat tan grisa en la que vivim», i sol demanar a la gent, a més de les quatre dades tòpiques, quins objectius té per als pròxims tres anys i si treballa per aconseguir-los. I segons ell funciona.