Olimpisme i clavegueram

En temps de desesperança com els actuals, cal donar l'enhorabona a Pedro Sánchez per la més que acceptable cursa a peu que va protagonitzar amb Biden. El rei Felipe d'Espanya havia afirmat que una victòria de la selecció de futbol serviria per a revifar el foc del patriotisme entre la ciutadania, clarament a la baixa després que la dreta, l'extrema dreta i tot allò que s'arreplega més enllà d'aquesta, no aconseguissin convocar multituds en contra de la concessió dels indults. Tampoc els futbolistes estigueren a l'alçada que s'esperava. Pedro Sánchez, en canvi, va aconseguir uns estimables 30 segons en la distància de 20 metres. És cert que Usain Bolt ha rebaixat la marca mundial dels 100 metres a 9 segons 58 dècimes, però a favor de Sánchez hem d'al·legar que en comptes de vestir de manera adequada per tal de fer amb garanties un esprint tan exigent, portava un Cortefiel d'allò més clàssic i sabates lluentes. Endemés, ens va obsequiar amb una memorable exhibició de pulmons, atès que va esmerçar el recorregut a fer el cuc de l'orella malalt a Biden amb la seva opinió sobre temes tan dispars i transcendents com són el canvi climàtic, la política de defensa i les relacions d'Espanya amb Marroc. Tot amb 30 segons, chapeau! Un fet com aquest suposa una alenada d'aire victoriós per a una Espanya que, com diu el rei Felipe, n'està necessitada, sobretot si aquest aire de victòria bufa com la tramuntana i escampa les miasmes que enverinen la convivència. Tota la gamma de la dreta –des de la terratinent i empresarial a la del Caralsoles de volada curta–, n'hauria d'aprendre la lliçó. La que li acaba de donar Pedro Sánchez i la que, de rebot, li hauria d'aportar el coneixement dels darrers temps d'història. Amb més de trenta graus a l'ombra, no es pot convocar les masses al carrer sense un incentiu de pincho-tortilla i cerveseta estil Don Fransisco, encara que la convocatòria sigui per un motiu tan engrescador com és el de cridar contra els catalans fins a enronquir. La dreta-dreta, la de sempre, amb el pretext d'oposar-se als indults de l'1-O per patriotisme (Mare de Déu!), ha fet allò que sap fer millor, que no és altra cosa que envilir l'opinió pública. Eslògans que pretenen ésser enginyosos i són vesània pura, com aquell que els braus s'indulten i els bous esquellers no, situen Madrid a la cruïlla de totes les clavegueres. Quant d'odi, quina cridòria...! Paral·lelament a la concentració de la molt madrilenya plaça de Colón, el Pi sumava els seus vots als de Vox i d'altres en el Parlament balear per tal de tombar una proposta de Més a favor de l'indult de Hasél i Valtònyc. És a dir, que el Pi els vol empresonats. La reacció és de desconcert absolut. I ara...? Quin mal els han fet aquests músics als regionalistes? Cap, suposo. Però és evident que l'estultícia s'encomana.