Rosa PlanasPalma05/09/21 3:59
TW
1

El cicle ha fet la volta i un cop acabat l’estiu, la llei del retorn imposa que hem de començar de nou. El curs escolar és tal vegada l’esdeveniment més important de la vida social, molt més que les festes patronals, les vacances o les competicions esportives. Començar el curs és reprendre la vida quotidiana, la que assegura la continuïtat de tot el sistema. Educar per a situar els joves en el futur, aquesta sembla la premissa implícita en la roda que any rere any es posa en marxa. Com a ciutadans, sempre hem pensat que l’educació, amb tot el que implica, és el més important que es pot oferir als joves, i aquesta idea no ha canviat, encara que alguns comportaments distròfics i altres aspectes desencaixats de la vida pública puguin fer pensar el contrari. Educar és molt més que infiltrar coneixements diversos en unes ments tendres. Per a fer-ho es necessita preparació i una experiència que no són fàcils d’adquirir. El professor és més semblant a un home del temps del que podria semblar a primera vista. Ha de prendre la temperatura de la classe, veure per on pot venir la tempesta, i conèixer els vents diversos que arriben de les diferents parts del món. El professor ha de ser més que un repetidor de conceptes.

Però també està el perill en la paraula i en l’ensenyança mateixa. Quan opina, el professor deixa de ser allò que li escau ser en una classe, comença a adquirir un altre paper, com de tertulià televisiu, i aquest aspecte pot desfigurar el seu paper. És important que l’educador tingui pensament propi, no podria ser d’altra manera, però ha de fer veure la distinció entre allò que és la seva opinió i el que és una veritat objectiva, sobretot si està explicant història del pensament o història dels fets cronològics. Aquesta matèria tan filosòfica ha dut a discussions polítiques, i a fer pensar que l’escola pot ser un lloc on es manipula i es fomenta la divisió. Probablement, en la majoria dels casos això no és així, però el lloc és massa temptador perquè no hi pugui haver els qui ho intentin.

La vida proclama la continuïtat en el fet de començar un nou curs i que els més petits empeltin els seus potencials en el sistema social i polític que els ha tocat viure. Això no és fàcil per a ningú, però és la primera prova que hauran d’afrontar els futurs professionals, pares i mares, individus variats i complicats, que crearan la societat del futur. La condició d’estudiants implica la d’aspirants, que han de ser estimulats en la recerca del coneixement, en la intenció de millorar el seu rendiment personal, com si es tractés d’esportistes de la intel·ligència, i haguessin de superar les pròpies marques i els reptes que se’ns dubte hauran d’afrontar. Tots hauríem de creure en aquest futur, en aquesta possibilitat remota però real de fer alguna cosa per a millorar el món, i no donar-los a entendre que l’únic que compte és com fer diners sense esforçar-se gaire. Aquesta seria la pitjor educació que podrien rebre i la més insignificant conquesta del nostre sistema educatiu i de la nostra societat.