Després d'un temporal en un bassiot, el Tripartit ha pres mesures a fi de garantir el drets lingüístics dels mallorquins en els centres sanitaris. Així que els uns, els altres i els altres, estan més contents que si haguessin d'anar a noces. I d'acord. Poden estar-hi, han fet bondat. Però tampoc hi ha motiu per a repicar campanes. Ens agradi o no, la situació de la llengua catalana continuarà essent crítica. I no em digueu que els infants en el pati de l'escola parlen en castellà perquè l'àngel de la guarda els ho aconsella ni que Mallorca és una terra multicultural i multilingüe per voluntat de Déu. Aquestes excuses tan sols denoten una hipocresia institucional infinita. Res més.
Quaranta anys enrere parlàvem de normalitzar-ne l'ús, del català; cosa lògica, perquè durant els quaranta anteriors havia estat menystingut i prohibit. Actualment, no sols continua essent una llengua secundària o prescindible, sinó que els catalanoparlants ens hem de limitar a exigir el dret (i exigir és un dir!) a no ésser discriminats. N'hi ha per llogar cadiretes...! Hem d'admetre que ara mateix, per als mallorquins de naixement o de cor, la situació lingüística és d'esquizofrènia. De manera que les mesures correctores que s'aplicaran a Sanitat –sempre que no quedin en paper mullat–, seran ben rebudes. Tanmateix, són un tapaboques.
Vull dir que l'agressió a la dignitat de les persones que s'ha produït, en cert casos, en els centres sanitaris, es reprodueix comunament en tots els àmbits de la justícia i a altres espais de l'administració pública. Ja em direu: si una persona, en presència del metge, s'expressa amb més precisió en la llengua pròpia, com s'ha de sentir de desemparada sense poder fer-ho davant el jutge...? I així sempre. La història és repeteix a cada oficina, a cada espai. La polèmica sorgida a Sanitat, per tant, és la punta d'un iceberg que té pregones arrels polítiques i ideològiques. El fet d'encolomar exclusivament a Franco totes les culpes d'una situació lingüística criminal, denota una hipocresia inexcusable. Dels quaranta anys de democràcia, Extremadura i Andalusia –que és d'on prové majoritàriament la immigració a Mallorca– n'han tingut trenta de govern socialista. Doncs bé, si en el seu moment, a les escoles de primària d'ambdues comunitats s'hagués predicat a l'alumnat que a l'Estat espanyol hi ha un grapat de llengües que són oficials en els seus territoris respectius, ara no vindrien a Mallorca amb un desconeixement absolut de la nostra realitat lingüística.
Del fet d'haver arribat on hem arribat, i hem arribat a les clavegueres, no en podem eximir el món cultural ni la UIB. Massa sovint oblidem que la llengua ho és tot. Paraula, sí. Però també país, cultura, memòria. I torno al conflicte de Sanitat. La primera reacció de la Conselleria en resposta a la denúncia per discriminació lingüística interposada contra una metgessa del centre de Son Pisà, va ésser la de recórrer a les estadístiques. Les denúncies registrades per aquesta qüestió, al·legaren, únicament suposen el 0,00058 per cent de les interrelacions entre sanitari i usuari. La resposta, no per exacta, deixa d'ésser d'una frivolitat insultant. Adaptem-la a altres camps. Quin és el tant per cent de persones que moren a l'Atlàntic o a la Mediterrània en relació al total de població del continent africà? Mínim. Quantes dones són víctimes de violència de gènere a Espanya respecte al total del cens? Poques, suposo. Aleshores, ni en un cas ni en l'altre dels que acabo d'exposar no hi ha motiu d'alarma? I tant que n'hi ha! Una sola persona morta a l'oceà és multitud. Una dona maltractada, un crim que ens afecta a tots. De la mateixa manera, una única persona que és discriminada per expressar-se en llengua catalana, que és la del país, suposa una prova d'anormalitat democràtica més que alarmant.
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoPer molt que cridis, es teu discurs no serà coherent. Per molt que cridis, no tendràs raó. Per molt que cridis, no deixaràs de fer es ridícul.
La rapidesa amb la qual aprenen castellà i mallorquí els africans, procedents de països anglòfons i francòfons, és sorprenent, però explicable perquè van créixer amb dues llengos, la seva i la del país colonitzador. Els peninsulars tenen més dificultat d'aprendre alemany i/o anglès per fer feina a la hoteleria. Són monolingües i no tenen el cervell preparat per entendre més d'una parla. Amb la darrera onada migratòria cap a aquestes illes s'ha tornat ha produir una disglòssia social i torna a haver sords funcionals. No em preocupa. El futur és trilingüe o quatrilingüe: la regional, l'estatal, l'anglès i... La clau està en l'educació. Quan s'estabilitzi la població resident (probablement perquè la gent ja no càpiga i caigui a la mar) o el ciutadà de les iiles empra bé totes tres o serà una marginat sociocultural. Ah! I escriurà en majúscules o cridarà la seva indignació perquè no l'entenem. Quan el duguin al psiquiatra i aquest no entengui el castellà perquè sigui un camerunès que només parli anglès, francès, alemany i català...
felanitxerHo pots escriure en foraster? El teu castellà no és típic d'aquí
Crec que ja és hora de fer valer els nostres drets i sí, de començar a ser intolerants com ho estan sent la majoria dels forasters a la nostra terra amb la nostra llengua. O prenim mesures més dràstiques o en poc temps desapareixerà el nostre català. Però que passa? Que els nostres polítics saben de la importància dels vots dels forasters i no s,atreviran a fer el que cal fer. Resumint: som una espècie amb extinció!!
La MAYOR ANORMALIDAD es IMPONER una LENGUA CREADA en 1920 en BARCELONA para que el MALLORQUIN con CIENTOS DE AÑOS DE ANTIGUEDAD SEA BORRADO DE LA MEMORIA COLECTIVA..... Y se consideran CULTOS.....(penoso) CONSULTA per SA LLENGO.....Y acabamos de una vez.....Venga valientes.
La única anormalidad democrática es imponer una lengua de otra comunidad autónoma y destruir cualquier identidad balear.