Encara no ens havíem refet de la polèmica pels casos de discriminació lingüística patits per catalanoparlants a la sanitat pública de les Illes Balears, quan el PSIB-PSOE ens ha sorprès amb el que només es pot qualificar de globus sonda: la voluntat d'introduir més hores de castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament. Naturalment, la previsible reacció majoritària de la comunitat educativa i dels partits/socis en el Govern han avortat l'intent abans d'oficialitzar-se la proposta. I un ja no sap si la pretensió del PSOE balear era la d'apagar el foc lingüístic de la sanitat amb un altre incendi a l'educació. A no ser que el PSOE doni per bona la realitat virtual de la campanya contra el català que han desfermat l'extrema dreta i la dreta extrema, amb la complicitat de la premsa madrilenya. Però la realitat és que la llengua amenaçada i en retrocés és el català, i que molts d'alumnes de Balears acaben l'educació obligatòria sense saber parlar català, però no n'hi ha cap que no sàpiga parlar castellà.
Permeteu-me que il·lustri aquesta afirmació amb una experiència personal. Tenc tres nets de 8, 6 i 3 anys. Els dos grans fan tercer i primer de primària, respectivament, a escoles que practiquen la immersió lingüística en català. Així i tot, ambdós llegeixen còmics en català i castellà, mentre que el petit, evidentment, no llegeix (fins aquí no arriba el meu orgull de padrí), però canta algunes cançons en castellà. Tots tres juguen entre ells i amb el amics en castellà, imitant els herois dels dibuixos animats (el mateix que fèiem nosaltres de nins imitant els vaquers de les pel·lícules de l'oest).
Si aquesta és la realitat a municipis de l'interior de Mallorca, quina deu ser la de les barriades de Palma o dels municipis costaners amb majoria de castellanoparlants. Això ho saben els professors i els pares i, encara més, els pares castellanoparlants que saben per experiència que l'ensenyament en català no ha canviat els hàbits lingüístics dels seus fills. Per això va tenir tant d'èxit la manifestació de les camisetes verdes quan l'expresident Bauzá va atacar l'ensenyament en català. Perquè els pares sabien que els arguments emprats pel govern del Partit Popular eren falsos i que les mesures que impulsava posarien en perill el coneixement dels seus fills dels dos idiomes oficials, fet que els limitaria la capacitat d'accedir a llocs de treball on és preceptiu el coneixement dels dos idiomes.
I és que la pressió del castellà és tan aclaparadora que, fins i tot, els infants de pocs anys ja l'entenen i el parlen. Per això, és imprescindible que la llengua catalana sigui la llengua vehicular a l'ensenyament, i encara no basta. És necessari que sigui més present als mitjans de comunicació audiovisuals. D'aquí que la llei de l'audiovisual que ha anunciat el Govern central no només ha d'establir quotes de llengua castellana en la programació de les plataformes audiovisuals, sinó que totes les llengües oficials als distints territoris de l'Estat també han de tenir una quota significativa. Si no es fa així, serà inevitable la mort d'aquestes llengües, que la Constitució estableix que seran objecte d'especial respecte i protecció. A no ser que aquest sigui l'objectiu dels partits polítics que tant diuen patir pel castellà.
Per això no podem tolerar més discriminacions per parlar la nostra llengua, especialment dels funcionaris públics. I no valen excuses. Un metge pot ser bo a casa nostra sense saber parlar català. Però si el metge no ens vol entendre, aleshores no és un bon metge. Així de clar.
21 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
OccitàSe veu que no lletgires es comentari que vaig publicar a s'entrevista amb n'Enric Gomà. Vaig esser ben explícit respecte de s'estàndar barceloní. En canvi, tu continues callant davant sa castellanització, es problema principal que ha d'afrontar es mallorquí avui. En canvi, no t'atures de remugar contra es polítics nacionalistes catalans, sa teva obsessió malaltissa. Queda clar que tenim prioritats diferents.
LluísLluis, te dic el mateix, es dia que escriguis un "patracol" com aquest denunciant sa catalanització fent propostes per revertir-la, tendràs una mica de credibilitat. Mentres no ho facis, tota aquesta apologia falsa des català queda com una maniobra per desviar s'atenció.
Te dic el mateix, ss dia que escriguis un "patracol" com aquest denunciant sa catalanització fent propostes per revertir-la, tendràs una mica de credibilitat. Mentres no ho facis, tota aquesta apologia falsa des català queda com una maniobra per desviar s'atenció.
Consulta per SA LLENGO. Dret a decidir al manco SA NOSTRA LLENGO.
LluísLa medicación
OccitàEs dia que escriguis un "patracol" com aquest denunciant sa castellanització i fent propostes per revertir-la, tendràs una mica de credibilitat. Mentres no ho facis, tota aquesta apologia (falsa) de s'occità queda com una maniobra per desviar s'atenció.
Angelcaído= Feliz2021 = Isleño = ... Ja pots copiar i aferrar compulsivament sa mateixa propaganda espanyolista, que serà debades. Ja te pots registrar en es fòrum amb noms diversos, que serà debades. Ja pots fingir un mallorquinisme que no sents, que serà debades. Ja et coneixem, herbeta: poriol te dius!
Es primer llibre que es va escriure amb una llengua románica a Mallorca va ser es llibre del repartiment de sa conquesta de l’illa per part dels escribents de la cort del rei en Jaume, i aquest llibre es va escriure en llatí, àrab i llemosí ( dialecte de sa llengua occitana de sa regió llemosina del sur de França, Limoges ) que es xerrava en aquella época a sa regió subdite del reine d’espaÑa de la Catalunya actual, Marsella, i fins i tot a Gènova. D’aquest dialecte vàren derivar es actuals dialectes de sa llengua occitana que es xerren avui en els mals anomanats e inventats païssos catalans ( regions súbdites del reine de EspaÑa on es xerren es dialectes occitans ), com són es dialectes català, valencià, mallorquí, eivissenc i menorquí. Com es pot veure el rei en Jaume no va xerrar, llegir, ni escriure ni en va sentir xerrar mai de sa mal nomenada “llengua catalana” ( aquestes dues paraules juntes no les va sentir mai ), ja que simplemente no existía ni va existir mai. Es a dir, sa llengua romànica que va du el rei en Jaume a Mallorca va ser es llemossí occità i no el invent inexistent de sa llengua catalana. I d'allà van néixer els actuals dialectes que coneixem avui com el català, valencià, mallorquí, menorquí i eivissenc. Quant Jaume I va conquerir Mallorca l’any 1229, es suposat pare de sa suposada llengua catalana es Beat Ramón Llull, encara no habia nascut, llavors es evident que el rei en Jaume i es seus colonitzadors no podien xerrar mai una suposada llengua que encara no había nascut. Es nostre gran cult inmemorial mallorquí Beat Ramón Llull va fer estudis i escrits de ses multituts de llengües que empleaba, però místicament no té cap test que xerri de una suposada llengua catalana de la que ell teòricament era el pare de la mateixa, però si en té bastants de sa llengua occitana que realmente ell va ser es gran divulgador de sa mateixa per tot el món conugut per el qual ell va viatjar.
AngelcaídoEs mallorquí, valencià i català són dialectes germans de sa mateixa mare llengua OCCITANA, I SON SA MATEIXA LLENGUA, però es dialecte mallorquí no es fill ni inferior al DIALECTE català. Així com el argentí, mexicà i cubà són dialectes germans de sa mateixa llengua mare castellana, i són sa mateixa llengua, però es dialecte cubà no es fill ni inferior al mexicà. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Visca Mallorca i es mallorquins, i que rebenti el que ens vulgui mal, no volem tuteles ni tutias, som com el germà petit quan el gran germà ens vol controlar, tutelar i adoctrinar, i no necesitam tuteles ni doctrinas, volem volar lliures e independents.
SisetCONSULTA per SA LLENGO....