Pere Antoni PonsPalma27/11/21 3:59
TW
3

El problema no és que Pablo Casado assistís, el passat dia 20 de novembre, a una missa d'homenatge al dictador Francisco Franco. El problema és que aquesta acció del líder del PP no entra ni dins el Top 100 de coses franquistes que ha fet la dreta espanyola suposadament democràtica durant els darrers 40 anys. Que ara es munti un escàndol perquè Casado ha participat en un homenatge a Franco seria comprensible, positiu i democràticament saludable, si no fos que el seu partit va ser fundat per franquistes i ni ell ni els seus no n'han renegat mai. Per què muntam un escàndol per l'assistència a una missa per Franco i no per la ideologia i per la concepció de l'espanyolitat, totes dues constitutivament franquistes, que ha exhibit sempre el PP? El que és intolerable no és que el líder de la dreta espanyola (suposadament democràtica) hagi anat a una missa per Franco el 20-N de l'any 2021, sinó que els representants de la dreta espanyola, i tots els seus acòlits i succedanis, duguin dècades blanquejant el franquisme i cercant vies i estratègies –polítiques, econòmiques, judicials, mediàtiques– per protegir-ne l'herència, perpetuar-ne les dinàmiques i reforçar-ne el poder. He dit al principi que anar a la missa franquista –més aviat un aquelarre reaccionari– no entra ni dins el Top 100 de coses franquistes fetes pel PP. La veritat és que tampoc no entraria ni al Top 50 de coses franquistes fetes pel PSOE.ç

I aquest és el problema. El franquisme va ser la versió que durant bona part del segle XX va adoptar una forma d'espanyolitat que és hegemònica i secular. La Transició, obligada pel context internacional, va disfressar-la una miqueta perquè era una espanyolitat que no entrava de cap manera dins els estàndards moderns i democràtics, i per això calia adaptar-la. Ara, però, que els temps són propicis per a un retorn dels poders durs i de les imposicions autoritàries i de les identitats excloents, la disfressa cau i el que reapareix naturalment és l'espanyolitat hegemònica de sempre. És una espanyolitat assumida amb naturalitat i cofoisme per una majoria d'espanyols.

Per això l'escàndol ha estat que Casado hagi assistit a una missa per Franco, quan el que és escandalós de veres és que a Espanya encara s'hi puguin celebrar misses en memòria d'un aliat de Hitler, d'un assassí de masses, d'un dictador sanguinari.