Cinc anys després dels atemptats de l'11-S, el periodista Lawrence Wright va publicar un llibre memorable sobre el tema titulat The Looming Tower (en català, L'amenaça de la torre). Wright hi reconstruïa amb irreprotxable rigor històric la creació i l'evolució del fanatisme islamista, hi donava tots els detalls sobre la preparació conceptual, la planificació logística i l'execució complexíssima dels atemptats, i, finalment, treia a la llum les desavinences, la manca de comunicació i la nul·la coordinació entre les dues principals agències de seguretat nord-americanes, la CIA i l'FBI, que si haguessin fet bé la seva feina haurien pogut impedir els atemptats. És a dir: només un lustre després dels fets, els nord-americans ja sabien perfectament què havia passat, si no compraven els deliris dels conspiranoics i volien saber la veritat. En canvi, cinc anys després dels atemptats del 17-A contra Barcelona i Cambrils, aquí gairebé l'únic que tenim sobre aquells esdeveniments són un parell de novel·letes d'en Cercas, rumors i especulacions, un grapat d'informacions que fan pudor de socarrim i una petició d'investigació oficial que mai no va tirar endavant. Els nord-americans tenen la veritat, els ciutadans de l'Estat espanyol tenim el silenci i la confusió de sempre. Tot plegat permet constatar, de nou, que Espanya només és viable –només se sent còmoda– en l'opacitat, la manipulació, la claveguera i la mentida. Fins ara, el que se sabia sobre el 17-A ja era tan sospitós com inquietant: Es-Satty, cervell de la cèl·lula terrorista, era confident del CNI. I aquesta setmana el tèrbol comissari Villarejo ha dit que, en efecte, el CNI volia donar un ensurt a Catalunya, però que la cosa se'ls va escapar de les mans. És així? Que s'investigui. Si no s'investiga, és que deu ser així. I, si és així, estam parlant de terrorisme d'Estat. No seria la primera vegada que l'Estat espanyol s'embruta les mans de sang per salvar la unitat de la pàtria. Per acabar-ho d'adobar, les reaccions de l'independentisme català –sobretot d'ERC– han estat de traca: han optat per no creure Villarejo i fer confiança a l'Estat. Cada vegada tenc més clar que tant ERC com CiU varen sacrificar l'ideal de la independència per mirar d'assolir l'hegemonia autonomista i que, després, han sacrificat Catalunya a canvi que els indultassin els líders.
Espanya i Catalunya: tot mentides
15/01/22 3:59
También en Opinión
- Descubre la planta ideal que te ayudará a dormir toda la noche del tirón
- El profesor condenado: «Si supiera de mí lo único que sale en los medios, yo también estaría preocupado»
- «Cometí un error hace casi 20 años y se me está persiguiendo toda mi vida»
- Cuatro años viviendo en una caseta de un parque municipal
- Un mallorquín buscado por la Europol: la detención clave para resolver el atentado al expolítico Vidal-Quadras en Madrid
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Capdepera79Captar la ironía...... este si lo publican. HAHAHAHA ir a buscar al tal escritor exactamente como aquí en twitter... veréis que placer leerlo...
Un placer leerle señor Pons....
mediocanarioAqui no puedes escribir libremente, luego este señor es el abanderado de la libertad de expresión . Escribo sin faltarle al respeto a nadie y me bloquean los mensajes... en fin. Con estos medios así nos va....
Me podrían explicar porque quitan mis comentarios? No he faltado el respeto a nadie, si vuelven a borrar uno de mis comentarios doy de baja las tres suscripciones a este periódico!! La libertad de expresión es solo para los pancatalanistas?????
Sr Pons; es indudable que es usted un secesionista catalanista. Hasta ahí, muy bien.Pero que se crea algo de lo que dice Villarejo es pueril.Ese hombre miente más que habla y diría lo que fuera si le beneficia en algo.Lo que pasa es que lo que él afirma, a usted le conviene, le viene muy bien: la maligna España contra los colonizados y oprimidos de las provincias del Nordeste.Déjese de pamplinas y cumpla las leyes.Y le recuerdo que la más importante de todas es la Constitución.
Espanya ha de ser sincera amb ella mateixa, afrontar els problemes, deixar d'amagar-los i fer molta d'autocrítica. Hi ha potencial d'enteniment, el problema és que se mou per populismes
Catalunya i Espanya: tot mentides.