Al llibret Espigolant II (IME, 2022), segon recull de lèxic ‘menorquí' que ens ofereixen Francesc Riudavets i Patrícia Romero, hi llegim ‘grenc'. Ells només posen un significat popular a aquesta paraula, que degué passar per malla al DCVB, l'Alcover-Moll. Calem-hi xarxes de recerca i trobem que ‘armar grenc' és una expressió que encara és viva, si més no a la zona des Migjorn Gran, i surt a les Rondalles menorquines, d'Andreu Ferrer Ginart, el qual la fa sinònima de ‘cercar raons, moure discussió, disputa, etc.' Al seu DCELC, Joan Coromines escriu que ‘grenc' (la e pronunciada neutra o oberta, segons els parlants) s'origina en «gre(z)enc», amb caiguda de la sibilant sonora intervocàlica, igual que «gre(z)esc», que té el substantiu gresca, ‘gatzara, esvalot', antic ‘greesca', nom de cert joc antic afectat per baralles i prohibicions. L'ètim és l'adjectiu llatí ‘graesciscus', -a , ‘propi dels grecs o que els pertany', aplicat a allò de les picabaralles a causa de la fama d'estrafolaris i esbatussaires que van tenir els grecs dins l'Imperi romà i fins als temps de les Croades.
Armar grenc
Palma16/03/22 3:59
También en Opinión
- Descubre la planta ideal que te ayudará a dormir toda la noche del tirón
- El profesor condenado: «Si supiera de mí lo único que sale en los medios, yo también estaría preocupado»
- Cuatro años viviendo en una caseta de un parque municipal
- Un mallorquín buscado por la Europol: la detención clave para resolver el atentado al expolítico Vidal-Quadras en Madrid
- «Cometí un error hace casi 20 años y se me está persiguiendo toda mi vida»
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.