Joan BauzàPalma28/03/22 3:59
TW
1

Els analistes parlen de cultures en relació a períodes de temps. Intuesc que el que més caracteritza el temps actual és la cultura del cansament. No ens enganyem, no ens defineix la creativitat, sinó la repetició. L'entusiasme encara es pot posar en la tecnologia, cada dia ens pot sorprendre un invent nou o, si més no, un model nou de l'aparell que ja tenim. Però, culturalment, la nostra societat és, per accelerada que vagi, enormement tautològica: fa anys que, amb prou rapidesa i eloqüència inflada, repetim el mateix. Vivim una època de decadència suficientment satisfactòria que permet una infinitat de protestes de carrer a canvi de cap canvi profund.

Entre els cansaments que comencen a evidenciar-se, podem individuar el de la censura neopuritana del políticament correcte que condueix a la cancel·lació de tot subjecte que no pensa mode lobby; el cansament de tot allò que dura més d'una temporada, sigui residència, treball o condició sexual definida; el de l'eternalització dels plets judicials. Explotarà prest aquesta situació? La cosa va per llarg: el cansament cansa, però no mata.

Els dirigents són una elit de cansats de llarga durada i els dirigits som una ciutadania enganada però mansueta, el que garanteix una allargassada i confortable passivitat. La mare mediocritat mai no té pressa; la seva filla decadència, tampoc.