Joan F. López CasasnovasPalma20/04/22 3:59
TW
1

El 1975, les biblioteques públiques espanyoles no arribaven a prestar ni un llibre a l'any per cada cinc habitants. ¿Era aquest l'objectiu desitjat per la «Junta de Defensa Nacional», que en una ordre del 4 de setembre de 1936 considerava que «la gestión del Ministerio de Instrucción Púbica [de la II República] y especialmente de la Dirección General de Primera Enseñanza no ha podido ser más perturbadora para la infancia», doncs, «cubriéndola con un falso amor a la cultura, ha apoyado la publicación de obras de caràcter marxista, con las que ha organizado bibliotecas ambulantes y de las que ha inundado las escuelas, a costa del Tesoro Público, constituyendo una labor funesta para niñez»? Aquell govern sorgit del cop d'estat africanista tractava d'evitar per als espanyols «la funesta manía de pensar»; però amb els anys aconseguiren desmuntar, peça a peça, la labor d'educació popular de les Missions Pedagògiques. L'ordre del govern de Franco disposava que governadors civils, alcaldes i delegats governatius procedissin amb urgència a la incautació i destrucció de quantes obres de matís socialista o comunista es trobassin a les biblioteques de les escoles. Els inspectors només autoritzarien obres els contingut de les quals «responda a los sanos principios de la religión y moral cristiana y que exalten con su ejemplo el patriotismo de la niñez». Els llibres escolars tornaven al format del catecisme.

Podem trobar molta més informació a l'assaig Las misiones pedagógicas 1931-1936 d'E. M. Otero Urtaza, del 2006; especialment a l'article de R. Salaberria Lizarazu «Las bibliotecas de Misiones Pedagógicas: medio millón de libros a las aldeas más olvidadas» (pp. 303-315). En aquest important estudi, hi ha una notícia que crida la nostra atenció insular. Es refereix a la biblioteca dels faroners de Menorca: La major part de les biblioteques de les Missions Pedagògiques s'ubicaven en escoles, encara que n'hi havia també als ajuntaments. En qualsevol cas eren de caràcter públic, obertes a tot la població. Altres biblioteques es van distribuir, a petició, entre institucions de beneficència, Cases del Poble i altres societats obreres, sindicals i culturals. Però els faroners menorquins van aconseguir-ne una. Circulaven els llibres, però s'ubicava al far de Cavalleria.

El 1940, María Muñoz, bibliotecària de Maó, va haver de comunicar a les autoritats que, obeint les ordres, havia procedit a la depuració d'uns cinquanta exemplars, on hi havia novel·les de Blasco Ibáñez i de Pérez Galdós i altres de caràcter polític. Quan torna la ultradreta, la festa del llibre en democràcia n'esdevé un antídot.