Ja és estiu

Ens queixam de la calor, de la política, de la feina, del preu de la benzina, de la veïna del primer, de la mercantilització de les lluites socials, i tot, amb raó. Mai existiran solucions màgiques ni mesures que agradin a tothom. Existeix un món colpidor que ens rosega, i hi ha dies que l’únic reducte de pau que ens queda és ajuntar-mos amb qui estimem per renegar de com la vida adulta és fotuda.

Escrivia fa mesos que quina pena no lluitar més. Però ja no. A vegades, el sopor de la vida et consumeix i mira, una fa el que pot. I qui fa el que pot no està obligat a més. I menys amb aquesta calor de merda.