Miquel PirisPalma12/10/22 3:59
TW
3

No exagero si dic que aquest és un dels millors vídeos d’Octuvre... Els asseguro que els propers 45 minuts no tenen res a envejar a Joc de trons, Better call Saul o Els soprano, deia a la presentació la cara visible d’Octuvre, Marta Sibina, i era veritat. El protagonista és l’eivissenc Josep Costa, misser i professor de teoria política. En el vídeo, el que va ser vicepresident del Parlament de Catalunya, fa un al·legat contra la composició del tribunal que jutja els membres de la Mesa del Parlament i contra el judici en si. Comença així: «Jo vull insistir en la meva perplexitat davant del fet que sembla no importar la nul·litat radical del procediment des del primer dia i la nul·litat radical de la composició d’aquest tribunal... Això és un simulacre de judici... Vostès actuen al marge del dret.»

El magistrat que havia de jutjar la Mesa, Jesús Ma Barrientos, va ser recusat per Costa i apartat del cas per manca d’imparcialitat. Però el mateix Barrientos va designar els seus substituts: «grotesc o pitjor», diu Costa. Durant l’al·legat, el lletrat brilla com una supernova i deixa al tribunal igual de perdut que un pobre conill a la carretera davant dels fars d’un cotxe. El de Santa Gertrudis, amb verb àgil, ràpid i decidit, despulla el tribunal perquè puguem veure que en realitat és una mena de piquet amb la sentència dictada fa mesos. També els recorda que als països europeus, la immunitat parlamentària protegeix als diputats en la seva activitat parlamentària i serveix per a separar el poder legislatiu del judicial, separació que a Espanya han decidit rebentar en pro de la sagrada unitat. Els diu que aquesta immunitat també la defensava el Tribunal Constitucional (avui més podrit que mai) i la defensa el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. En cap país democràtic i ‘decent’ s’ha jutjat a una mesa de parlament pel seu exercici polític i Costa desafia al tribunal a posar un exemple, «i no em serveix Turquia».

Hollywood ha fet pel·lícules de judicis extraordinàries i tal volta Gregory Peck i James Stewart siguin els que millor han brodat el paper d’advocat defensor. Personatges que estan inspirats en persones reals, com Costa. Haurem de veure què passa quan aquest i altres judicis arribin a tribunals europeus ara que el neofeixisme torna a cavalcar per algunes de les seves artèries principals. De fet, l’acusació popular del judici a la Mesa del Parlament l’exerceix Vox. No és d’estranyar que un demòcrata digne com Costa abandonàs el judici.