Miquel Piris09/11/22 3:59
TW
8

Els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) van existir i van segrestar Segundo Marey el 1983, entre altres crims. Ho ha confirmat aquest cap de setmana a un diari l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo. Un senyor que havia de passar deu anys a la presó, però que, gràcies a un indult express d'Aznar, en va sortir al cap de tres mesos.

Ho llegesc després de veure Argentina, 1985, una pel·lícula excel·lent sobre el judici als responsables de les tortures i assassinats de la dictadura Argentina entre 1976 i 1983. Com diu el fiscal Julio César Strassera en el seu al·legat final: «Este juicio ha significado, para quienes hemos tenido el doloroso privilegio de conocerlo íntimamente, una suerte de descenso a zonas tenebrosas del alma humana, donde la abyección y el horror registran profundidades difíciles de imaginar antes y de comprender después». Strassera i el seu equip van patir tota mena d'amenaces, però tiraren endavant les acusacions amb la complicitat del nou govern democràtic.

Jorge Rafel Videla, el màxim responsable de la dictadura va morir l'any 2010, a 87 anys, assegut a la tassa de l'excusat de la presó on complia cadena perpètua. Aquí, Barrionuevo, tres mesos i la cara ben alta. Aquí, Franco i els seus, cap condemna, i el braç ben alçat. El llistat de persones que no han estat jutjades a Espanya per delictes de lesa humanitat és llarg i passa per jutges com Garzón o l'actual ministre Grande-Marlaska, ambdós esquitxats per tortures. I en parlar de tortures i injustícia em ve al cap Macià Manera, un picapedrer de vint-i-set anys de Montuïri que l'any 1989 va ser detingut, torturat i condemnat a sis anys de presó per la justícia espanyola en temps de Felipe González, de Barrionuevo, dels GAL. No es va poder demostrar que Manera participàs en cap acte violent.

Continua Strassera: «...si fracasa, aunque solo sea supuestamente la administración de justicia penal, estaremos siempre ante la amenaza de la recaída en el derecho de propia mano o en la justicia de Lynch», és a dir, el linxament. «...Nadie puede admitir que el secuestro, la tortura o el asesinato constituyan hechos políticos». Un missatge que entronca amb el poema escrit per Manera a Alcalà Meco: «Aplegarà el dia que cap home / No morirà a mans d'un altre home / Tota la humanitat serà lliure / Un estel roig solcarà el cel / I les Terres de tots els països / I les nostres banderes / Volaran sobiranes fins a l'infinit».