Josep M. LlauradóPalma15/12/22 0:29
TW
0

No s'ha de mesclar l'esport amb la política, diuen els que només el mesclen amb la política més rància i immobilista, i hom reconeix que tenen raó en un sentit: no s'han de mesclar perquè ja vénen mesclats de fàbrica. Amb independència dels resultats, l'ambient als carrers de moltes ciutats europees després de cada victòria del Marroc en aquest Mundial confirma, com d'altres celebracions i comentaris, que l'esport rei també és rei de la política, i que els jocs entre seleccions són també episodis de la gramàtica de les civilitzacions. Aproximant la lupa sobre les pàgines de les semifinals, i amb independència dels resultats (que no es poden ignorar, perquè el futbol també és un joc...), l'espectador hi veu una depurada quintaessencia geopolítica: en primer lloc, s'hi confirma la imprevisibilitat del present, la inutilitat dels criteris tradicionals per establir les jerarquies; en segon lloc, s'hi adverteix que les identitats nacionals amaren aquest esport planetari i les reverberen arreu.

Veiem-les? Croàcia és un país petit, jove i agressiu, que restaria desconegut si no fos pel futbol i com escenari de ‘Joc de trons' i bressol dels dàlmates (els cans...); França confirma una hegemonia que ve de lluny, i que no acaba de perdre mai; el Marroc representa un poder nou, amagat, defensiu però valent, lluny dels tripijocs econòmics i estratègics dominants; i l'Argentina navega sense més rumbs coneguts que els determinats per l'emoció per aconseguir allò que no té ni tindrà fora de la gespa.
I com sempre, el misteri més incomprensible no és el joc, ni la interpretació en clau política, sinó la gent.

Els francesos són coneguts i els croats són pocs, una excepció a la qual ningú no ha obsequiat gaire atenció (potser ara, i això confirmaria un altre enllaç entre esport i política), però ¿algú pot explicar d'on surt, i per què es limita al futbol, l'entusiasme de cal déu que mostren marroquins i argentins? El Marroc i l'Argentina són països fallits, i ambdós han engegat a l'estranger bona part de la seva població. ¿Com poden ser els seus afeccionats tan devots d'un país que els obliga a emigrar o els manté en condicions socials i econòmiques indignes? Misteri polític, no pas esportiu...