Converses erràtiques per Palma

Passam per davall el rellotge de l'Ajuntament i ens asseim al banc del ‘si-no-fos'. Diu en Jaume: «L'1 de gener de 2001, en Figuera, el rellotge de Cort, tocà malament les hores, qui sap si acollonit per l'entrada al segle XXI». És, ara, n'Enric qui pontifica: «Duim mal camí». «Perquè ho dius?» «Idò, ja me diràs tu, duim vint-i-tres anys del segle XXI, i mira quin balanç: 2001 els atemptats a les torres bessones de Nova York, 2008 la gran crisi econòmica mundial, 2020 la pandèmia del coronavirus, 2022 Rússia declara la guerra a Europa». «A Europa?». «Sí a Europa. Vos pensau que és a Ucraïna, però aquest bàmbol de Putin amenaça a Europa contínuament i al món, si empra armament nuclear. Perquè vegis quin camí du el segle XXI, i no he parlat per res del canvi climàtic!» Des del banc s'observa el carrer de Colom, ben dret, resultat d'un esventrament de finals del segle XIX i un s'imagina la plaça de Cort abans que s'enderroqués la illeta de cases que hi havia al bell mig. Arnau, expert en urbanisme pontifica: «Le tracé d'une ville est oeuvre du temps, plûtot que d'architecte» deia Léonce Reynaud, que vol dir, més o manco, que la trama d'una ciutat és més obra del temps, que dels arquitectes».
«D'on ho has pescat?» Li deman, «Llibres i més llibres i ditets per tocar l'orgue» «Això ho dius tu que tens temps per llegir. A mi se m'acumulen i no tenc temps de llegir-los a tots». «Has d'aprendre a llegir ràpidament, un lector ràpid llegeix al menys 700 paraules per minut, has de practicar l'skimming, moure la mirada en diagonal per les pàgines, el cervell s'hi acostuma».
«Quina llastima», és un servidor qui opina, «El centre urbà és va buidant de la població resident, els veïnats fugen i són substituïts per estrangers, per pisos turístics, per serveis turístics. Els qui hi quedam som tractats com si fóssim suecs o alemanys rics, beneficiaris de tot el que s'hi concentra: botigues cares, grans magatzems, bons restaurants... Però no trobes ni una ferreteria, ni una botigueta on comprar un parell de iogurts». És n'Arnau, el qui llegeix llibres, qui torna puntualitzar: «La mort de la diversitat econòmica es l'inici de la mort d'un barri o una ciutat», diu Jane Jacobs, en el seu famós llibre Mort i vida de les grans ciutats.
Des de les lleones, Joan rememora un vespre de marxa i parranda en que travessàrem el passeig del Born amb un dos-cavalls, un Citroën d'aquells temps, i al final, quasi devora la plaça de la Reina, sentirem: «Altooo!!!» «Ai! Dormírem als Caputxins, bé a la comissaria vull dir». El Born és buit de turistes i de terrasses de bars. Surt el tema de la saturació turística. És ara l'expert en quasi tot, en Toni, qui rememora: «Si hem d'assenyalar el dia que va començar el sus del turisme podríem dir que va ser el 29 de juliol de 1958: el dia que es va dictar l'ordre ministerial de trasllat del tràfic comercial de Son Bonet a Son Sant Joan. El traspàs efectiu es va fer el desembre de 1960. Havien passat 42 anys des que Hedilla havia aterrat a Son Bonet, que a1960, arribava al seu sostre, uns 650.000 passatgers cada any. «No me fiquis estadístiques per mig» torna a ser n'Arnau, «Ja avançava Luis Buñuel, a la seva autobiografia Mi último suspiro: ‘una de les darreres plagues de la nostra època és l'estadística. Impossible llegir una pàgina d'un diari sense trobar-ne una. A més: totes són falses!' Ho puc ben assegurar». «No encetem el tema del turisme! Ni de les ecotaxes, ni del mal gust dels hotelers!» diu taxatiu en Pere.
«Ja que som al mal gust», diu en Jaume, «He comprat una pepa d'aquestes inflables...» «Jaume! Juguetes sexuals a la teva edat?» «No! Esperau, és per seure devora jo al cotxe i així poder anar pel carril VAO de l'autopista de l'aeroport. Ja sabeu que han de ser com a mínim dues persones dins el cotxe per poder-lo usar». «Homo! Amb la boca tan oberta no deu passar desapercebuda, i si t'atura la guàrdia civil els pots convidar a gaudir-la, no?» «Escolta, segons el paper de les instruccions ofereix sensacions reals». En Joan, trastornat: «El què ha de fer un per defensar-se en la Palma contemporània!».