Des de fa tres segles, i més des de principis del XIX, l'objectiu de l'estat espanyol ha estat exterminar les singularitats identitàries –sobretot, llengua i cultura– dels territoris no castellans d'Espanya i substituir-los per la llengua i la cultura castellanes. L'estat ha fet servir lleis, violències militars, moviments demogràfics, espolis econòmics i mitjans de comunicació, i li ha funcionat: ha naturalitzat la castellanoespanyolitat en totes les esferes dels territoris no castellans de l'estat. És una naturalització també evident en la literatura catalana, en la qual s'ha produït un desplaçament terrible de certs dilemes. Per exemple: s'ha passat de discutir si la llengua de les novel·les havia de ser ‘pura' o ‘viva' –el normativisme de l'IEC d'Aramon contra la vivor col·loquial de Joan Sales, la tradició llibresca contra el català comunicatiu de Monzó– a si ha de continuar sent genuïnament catalana o si també pot estar explícitament interferida pel castellà. Això té una significació política enorme. És un fet que cada vegada hi ha més castellà en les novel·les escrites en català.
Llengua i literatura, i política
Palma29/04/23 0:29
También en Opinión
- «Cometí un error hace casi 20 años y se me está persiguiendo toda mi vida»
- Descubre la planta ideal que te ayudará a dormir toda la noche del tirón
- Encendido de las luces de Navidad en Palma: fecha, horarios y programa de actividades
- Secuestran a un anciano en Inca, le roban 2.500 euros y lo dejan atado en su casa
- Fallecen seis personas en un grave accidente de tráfico en Menorca
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El postcolonialisme no ha arribat o ho ha fet poc. En el món de les humanitats, el debat sobre les llengües imperials ja està fet, cap llengua és més vàlida que la pròpia d'un territori