Per què funciona el món

Josep M. Llauradó04/05/23 0:29

El món funciona perquè els afeccionats japonesos recullen tots els fems i agranen els estadis després de cada partit d'un Mundial de futbol o de qualsevol esdeveniment col·lectiu, i perquè els jugadors d'aquest país deixen els vestidors impecablement nets i recollits abans d'abandonar-los. Déu, o qualsevol dels molts déus existents (perquè l'existència d'un sol déu és tan demostrable com la de catorze o trenta-cinc) examina periòdicament el curs de les coses a cada planeta habitat, i davant tot el mal i la perversió que hi observa sempre busca un motiu, un de sol, per retardar-hi una fi del món que el permetria gaudir de més estones de descans. I així, quan observa com els afeccionats japonesos recorren les graderies dels estadis amb les seves mans enguantades i omplen bosses amb papers, llaunes i altra brossa, o gestos similars, s'atura uns instants i proclama: «Molt bé, aquest exemple mereix un compliment...», i decideix mantenir la vida al planeta uns segles més.

Algú podria inventar un relat similar, i de fet molta gent ho ha fet al llarg de la història. Al capdavall aquest relat és comparable als que s'han forjat com a nucli de moltes religions, i a efectes de coneixement és exactament tan verificable, o tan falsable, com qualsevol dels grans o petits credos. El món rutlla perquè la gent col·loca les cadires quan abandona un bar, o indica amablement una direcció a un turista enlloc d'enviar-lo a cagar a la via, o torna una cartera trobada al carrer o disculpa amablement els errors aliens o paga els seus impostos sense piular i fins i tot es nega a engegar una batalla legal amb el fisc. Gestos com aquests compensen la (molta, no cal explicar-ho) maldat i el sens fi d'absurds que hi ha a cada món, i permeten que la vida hi continuï més o manco plàcidament. Algú podria inventar un relat similar, tot explicant al mateix temps l'origen del món i de les religions, i en efecte molts individus en diverses societats ho han fet al llarg de la història. Perquè aquests relats, encara que semblin estúpids, indemostrables i irracionals, són un veritable fonament argumentatiu per a totes les religions, en gairebé tots els aspectes... menys en el de pagar impostos, és clar.