Quan l’exili i el refugi són l’única alternativa!

L’any 2001, les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades amb l’objectiu de rescatar de l’oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades (refugiats, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d’asil) que actualment hi ha al món.

La data vol posar a l’agenda internacional la situació de milions de persones al món. Any rere any, milers de persones han d’abandonar ca seva per greus violacions de drets humans. Moltes són les causes que les obliguen a fugir i sol·licitar el reconeixement de la seva condició de refugiats: la persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, l’opinió política, gènere o orientació sexual i la pertinència a un determinat grup social.

És un repte ben actual en el temps que vivim. Un món que pateix encara escenaris de violència, vulneració de drets humans i conflictes armats. És evident que les persones que han de fugir dels seus països tenen l’anhel d’una vida millor. Hem de tenir en compte que tenen el mateix dret que la resta de gaudir dels béns de la terra. És esfereïdor saber que hi ha vint-i-dos milions refugiats, un fenomen que no atura de créixer i continuarà marcant el nostre futur.

No ho podem veure com una utopia irrealitzable, la dignitat humana, la justícia i la pau al món és una necessitat i hem de creure que es pot aconseguir. No ens pot deixar indiferents la situació de vulnerabilitat de tantes persones. Tots tenim una oportunitat, per reflexionar i demanar aquest canvi de noves polítiques per tal que la nostra terra esdevingui casa comuna per a tots els seus habitants.

En aquest sentit, encara ens queda molt per aprendre i cal seguir esforçant-nos per obrir-nos a altres cultures, aprenent d’elles, fomentant la interculturalitat i la cohesió social. Tant de bo, que l’evidència del patiment, potser ara sí, faci despertar la solidaritat cap a totes les diàspores de guerra oblidades i que no es permeti que altres interessos se superposin als drets de les persones que, desesperadament, cerquen refugi.

Ningú esdevé refugiat per decisió pròpia, de la mateixa manera que ningú emigra, per més difícil que sigui la situació política de la seva nació, mentre continuïn havent-hi oportunitats.

Només assumint el nostre deure de protegir les persones que fugen de la persecució i la violència i aprofitant les oportunitats que els refugiats i migrants ofereixen a les seves noves societats podrem aconseguir un futur més pròsper i més just per a tots.

Els i les socialistes ens sumam a aquesta data que s’ha commemorat recentment des del convenciment que continua sent necessari sensibilitzar i conscienciar, ja que per a moltes persones, l’exili i el refugi és l’única alternativa per a fugir de la guerra i de la mort.

Mentrestant, tenim una extrema dreta que rebutja a les persones migrades i en especial, a les refugiades diferenciant-los als refugiats pel seu país d’origen, pel seu color de pell, orientació sexual entre d’altres, amb un discurs d’odi ranci, i convertint-los en la causa de la inseguretat ciutadana. És un discurs que els i les socialistes combatem i ho seguirem fent dia a dia, sense descans, sense fer un sol pas enrere, perquè la nostra terra, esdevingui sempre una terra d’acollida.

Encara que només sigui per egoisme, tots hauríem d’empènyer perquè les persones nouvingudes tinguin èxit i demostrem que a aquesta terra els empobrits sí que tenen una oportunitat per a deixar de ser-ho. No sobren persones migrades, ens sobren els racistes.