Eleccions: sort i justícia

Ja falta no-res per a les eleccions. Hauria d'escriure'n un article, fins ara ho he esquivat i és poc professional no fer-lo, però el cert és que la campanya electoral m'ha semblat en general un espectacle grotesc i calamitós i crec que el millor que puc fer és afluixar-me'n i passar-hi de puntetes. Per què un espectacle grotesc i calamitós? No acabaríem mai, però vet aquí un resum en forma d'enumeració: pel nacionalcatolicisme cada cop més premodern i més autoritari del PP i pel neofalangisme cada cop més accentuat de Vox; pel cinisme sense fi d'un PSOE que ara es presenta com un mur de contenció per «aturar el feixisme» quan s'ha passat tota la legislatura naturalitzant i blanquejant i fent la bona al franquisme de les estructures de l'estat i usant autoritàriament jutges i policies contra l'independentisme i contra altres formes de dissidència; per la mescla ingènua d'impotència i d'hipocresia del món de Podemos i de tota la galàxia de sobiranismes no castellans que durant quatre anys s'han comportat de la manera més pusil·lànime i més servil amb el PSOE i ara pretenen fer creure que seran capaços de plantar-li cara i de negociar-hi productivament i de condicionar-lo per tal de fer-lo més d'esquerres i menys espanyolista...