Front comú

Cridava l’atenció la unanimitat de polítics i hotelers en la defensa del retorn del tren, especialment els parlaments de la batlessa de Capdepera, Mireia Ferrer, i el de Son Servera, Jaume Servera, tots dos del PP. Un pensament comú que resumia a la perfecció el batle de Manacor, Miquel Oliver, de Més: «La mobilitat, el transport públic, no és una cosa ni de dretes ni d’esquerres, ni de gent que ens visita ni de gent que viu aquí. És de tots!». Una màxima que hauria de servir per a tots els serveis públics.

L’any 2005 Cantàbria rebia 685 euros per càpita i Balears tan sols 237. El 2012 ens pagaven 155 euros manco que la mitjana espanyola. Enguany tenim la sort de ser només els segons dels darrers amb 175 euros per habitant mentre Cantàbria en rebrà 507. I així, any rere any, tota la democràcia.

Segons dades de l’Estat espanyol, el dèficit fiscal balear és de 4.000 milions anuals. Doblers que no tornen i serveixen perquè un nin d’Extremadura arribi a un col·legi d’Artà i demani «Donde está mi ordenador?», perquè allà en tenen un per hom (endevina qui els paga). Doblers que, si tornassin, podrien ampliar depuradores i evitar el centenar de merderes que alimenten les algues verdes que tenyeixen les aigües de les nostres platges, abans de color turquesa.

Els ciutadans illencs de més poder adquisitiu poden pensar que això no els afecta. Però en tenir un problema de salut greu, molts acaben a un hospital públic perquè als privats «els quiròfans no estan tan ben preparats», però la resta fa pena. I han de passar per les mateixes carreteres on ens jugam la vida a cada instant. En vint-i-cinc anys, aquest front comú per exigir un tracte just no ha existit, però els batles de Llevant diumenge alimentaren l’esperança.