Durant els últims seixanta anys hem anhelat avançar en el procés de democratització de l’Església. No és una causa perduda, per molt que l’organització religiosa que conserva el poder eclesiàstic persisteix a mantenir la tesi contrària. Són multitud els cristians d’obediència romana que han ensenyat valors democràtics i han fet de l’Església un taller de lluita pels drets civils i la participació. Molts ho han fet, a més, sabent que la institució en la que pretenien viure en comunió no caminava al mateix ritme, a nivell intern. El papa Francesc es dirigeix de forma recurrent a un món ferit i en molts casos en mans d’autòcrates i autoritaris de dreta i d’esquerra en el sentit més miserable de la paraula. Parla de drets i cerca vies de diàleg d’una manera creïble, però no aconsegueix fer avançar la institució de la qual n’és el primer servidor. Francesc és un referent sobretot pels no creients i per a molts que anhelen respirar amb un mínim de dignitat. És, el papa, un bon home, perseguit i criminalitzat per un entorn clerical i principesc, engolosit pel poder i ensenyorit en una posició social que parla més del passat que del present.
Democràcia i Església
22/10/23 0:29
También en Opinión
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- Una DANA y la calima marcan el tiempo en Mallorca este fin de semana
- Tres hábitos matutinos que recomienda Harvard para tener más energía en verano
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.