Cosme BonetPalma31/10/23 0:29
TW
5

Quan va decidir el Partit Popular abandonar el consens de 1986 al voltant de la normalització lingüística de la llengua pròpia de Balears, el català? Va ser durant la presidència de José Ramón Bauzá? Va ser Jaume Matas quan va començar a plantejar el reforç de les modalitats illenques? Quan José María Rodríguez va rebaixar el nivell d'exigència del català a la funció pública? Quan Carlos Delgado va propagar aquell lema del ‘sin complejos'? Ha estat una progressiva evolució del PP cap a una radicalitat que els ha duit a compartir agenda ideològica amb Vox a l'etapa actual?

Marga Prohens, el PP que presideix, i el partit de la ultradreta, estan coincidint en la seva agenda de disminució del paper del català a l'administració pública, a l'educació o a la sanitat. Està demostrat, en tots aquests àmbits, que la llengua no és l'element principal en la mancança de professionals sanitaris (passa a tot el territori de l'estat), tota família que tengui fills sap que l'educació pública garanteix que al final del sistema educatiu empren perfectament les dues llengües cooficials (tot i que a les seves relacions personals guanya terreny el castellà front al català, al contrari del que solen argumentar PP-Vox), i a l'administració pública directament inculquen un dret que obtenim de la Constitució espanyola, el dret a l'ús de la llengua cooficial: si qui ens até no coneix el català, com podrem exercir el nostre dret?

Per tant, aquesta regressió en matèria de normalització lingüística no respon a una mancança real ni a una situació real al carrer, tampoc existeix una demanda social majoritària. PP i Vox estan anant contra allò que es deia fa quasi quaranta anys al Parlament, durant el debat sobre la llei de normalització lingüística el 1986: «Si consideram les circumstàncies viscudes durant els darrers anys que han propiciat una decisió de desigualtat entre les dues llengües avui oficials, on la llengua castellana ha dominat i la catalana ha estat relegada al paper de llengua domèstica i familiar, normalització vol dir superar la marginació que ha sofert aquesta llengua, salvant-la de la seva situació d'inferioritat a fi d'aconseguir la seva equiparació a la llengua oficial de l'Estat», qui ho deia era Francesc Gilet, conseller del Govern de Gabriel Cañellas, i concloïa que l'objectiu era: «Fer que tots els ciutadans de les Balears la coneguin i la utilitzin amb correcció i sense traves, tant a l'esfera familiar com a l'esfera pública…»

Està clar que el PP ja no pensa igual, va de la mà de Vox imposant el retrocés lingüístic per motius purament ideològics, per una guerra ideològica als drets i llibertats assolits durant els anys de la democràcia i l'autonomia a les Illes Balears, el seu és un pacte de retrocessos que no podem permetre i que cal denunciar cada dia, a les institucions i a tots els fòrums que la democràcia reconeix a la societat civil.