TW
1

Em sap molt de greu veure llaüts desventrats per algunes rotondes de zones turístiques de Mallorca, com a Capdepera, a Son Serra o a la Colònia de Sant Jordi. És un símbol de com de malament hem tractat el nostre patrimoni cultural, per abraçar una modernitat contradictòria, que renuncia al seu millor passat.

Un grup d'entitats socials de Mallorca (Amics del Museu Marítim Arca, GOB i Palma XXI) hem reiterat al Consell de Mallorca des de fa tres anys, la imperiosa necessitat de protegir adequadament la navegació tradicional de Mallorca, cosa que sí que han fet les comunitats autònomes de Galícia i Múrcia, i molt recentment el Consell de Menorca.

El Consell de Mallorca treballa des de fa anys per investigar, protegir, salvaguardar, conservar, restaurar i difondre el patrimoni marítim de Mallorca, un patrimoni material i immaterial que es caracteritza per la seva diversitat i dispersió, avui en fase de desaparició. La seva feina ha aconseguit protegir la vela llatina però no les embarcacions tradicionals.

Les entitats que demanam la seva protecció estem convençudes que les embarcacions tradicionals de Mallorca són una mostra viva, variada, diversa i abundant del resultat d'una tècnica experta, depurada al llarg del seu territori, en nombrosos tallers, drassanes i fusteries, que s'han anat construint durant centenars d'anys, de les quals només en queden unes quantes.

La situació actual de vulnerabilitat en la qual es troben moltes embarcacions tradicionals mallorquines és el resultat d'anys d'abandonament i menyspreu, el que ha suposat una minva continua d'aquestes embarcacions fins al punt que avui només en quedin unes 250, mentre que fa vint anys n'hi havia unes 1.500, i si miram més en lluny, fa 100 anys, hi havia milers de llaüts produïts per centenars de mestres d'aixa.

Per les seves característiques específiques, els llaüts necessiten un manteniment i unes condicions d'amarratge que, juntament amb la disminució dels mestres d'aixa que les saben fer i arreglar i la quasi nul·la política en la gestió dels ports que afavoreixin aquestes embarcacions, podem dir que estan en risc elevat de desaparèixer en pocs anys de tota l'illa de Mallorca.

L'interès per part de les nostres entitats està clar. Volem col·laborar amb les administracions públiques i privades de Mallorca per avançar en mecanismes i fórmules que protegeixin i promocionin, no només el manteniment del nombre actual d'embarcacions tradicionals, sinó el seu creixement, ja que tendrà un impacte positiu en la cultura i l'economia de Mallorca.

Per això reiteram públicament que el Consell de Mallorca iniciï el procediment administratiu pertinent per declarar el coneixement i les tècniques constructives dels Mestres d'Aixa de Mallorca com a Bé d'Interès Cultural Immaterial (BICPI). Per un altre costat, demanam a Ports IB que garanteixi un amarratge als llaüts tradicionals i faciliti les operacions de manteniment. Aquesta garantia feria ressorgir la indústria dels mestres d'aixa, diversificant la nostra economia que tanta falta fa.