L’alè del carrer del Polvorí

L’esfondrament parcial d’una casa en el carrer del Polvorí ha fet que moltes mirades s’hi fixessin. En el carrer i en la casa. ARCA va demanar a Cort que l’enderrocament no perjudiqués l’empedrat de la calçada i que es protegís el frontispici. L’exigència és laudable. Tanmateix, si la gent d’ARCA recorregués el carrer de cap a cap s’adonaria que el mal és gairebé irremeiable. La casa sinistrada és la número 7, així que és troba en el començament. El Polvorí és un carrer costerut que surt de Robert Graves i arriba fins a l’entrada del bosc de Bellver, delimitat per una esplèndida barrera de ferro, rovellada i en desús. Les dues fulles, unides amb una cadena, deixen un badall per on pot passar-s’hi de perfil. Setanta anys enrere, a tocar dels pins, s’aixecava una casetona amb porxada on vivien un garriguer i la seva dona. Davant hi havia una cisterna, i la garriguera, ben arromangada i simpàtica, oferia aigua amb un cullerot de ferro, que omplia directament del poal, als caminants assedegats. La casetona va ésser enderrocada, qui sap quan. Just allà on comença l’empedrat, un seguit de contenidors enviscats ens recorden els paisatges més degradats de les favelas. Tot baixant a mà esquerra, encara queden algunes cases d’una planta que són una meravella, amb les façanes pintades de colors llampants. Els amenaça, no cal dir-ho, la pressió urbanística. El Polvorí és estret. Era un carrer de casetes baixes, que no es robaven el sol l’una a l’altra. Actualment hi han arribat les excavadores. Ho destrueixen tot, amb una voracitat infinita. Del caràcter del carrer, no en quedarà res. L’habitaven menestrals, gent guapa. I artistes, majoritàriament venuts al poder, tot i que això no és notícia. Nadine Lang vivia a tocar de la part alta, en el carrer del Duc, a Villa Beni. Usava turbant, era estilitzada, elegantíssima. Trepitjava les lloses del Polvorí amb dinamisme, encara que altres vianants hi rellisquessin. Portava sabates de taló, tenia unes cames de canya fina. Havia fet ballet i era coreògrafa. Nazi declarada, va col·laborar amb Falange. A Villa Teresa, que és la casa actualment en runes, hi visqueren el pintor Alexis Macedonski i Florena Laura Cantemir, amb Florita, la filla. Florena, que era una aristòcrata romanesa, també pintava. Florita va publicar poemes, però va excel·lir com a pintora. Els Macedonski, pare i filla, col·laboraren de manera entusiàstica amb l’administració franquista. Com Nadine Lang, com tants d’altres. A Robert Graves, a deu metres del carrer del Polvorí, hi ha la casa en estat d’abandó de l’arqueòleg i arabista Angelo Ghirelli. És una casa que s’adapta al rost de la muntanya, amb dos habitatges. A un hi vivia la seva filla, casada amb Eliseu Meifrèn. Acolliren Cirelli, un dels aviadors enviats per Mussolini el trenta-sis. Els dos Ghirelli, pare i filla, col·laboraren activament amb el feixisme. La portada d’un dels llibres d’Angelo Ghirelli, Del Índico al Atlántico, reprodueix una fotografia de la badia de Palma des de la seva terrassa. Ara, des d’aquest mirador mig esbucat, sols es veu ciment. Escrivia Ghirelli: «Desde la terraza de mi casa (···) todo el paisaje parece una joya antigua policromada, incrustada en el zafiro del cielo y del mar de Mallorca». El valor d’aquests carrers no sols és arquitectònic o urbanístic, sinó històric i literari. L’estem perdent.