Quan venia sant Joan en Maçana ja havia tornat a treure fulles, sembrat dins el llot, vora el safareig de les granotes. Reviscolava. Obria els ulls i recordava altre temps, quan tenia cabells dalt el cap i podia sortir amb quatre jovençans a fer empinar els cavalls. Sant Joan era festa grossa. Emblanquinaven les cases, que enlluernaven amb el sol, i escampaven arena de platja pels carrers, perquè els cavalls no lleneguessin damunt l’empedrat. Era una festa de colors i de crits de joia. L’estiu tocava a les portes amb una mar ben llisa i un cel ben estirat, sense cap núvol. En Maçana mirava per amunt i reia. Pensava en les al·lotes que havia festejat, a les que solia tirar punyats d’avellanes plenes. Pensava en els amics que havia perdut, amb qui trescava de sol a sol, vestit de llista i amb un capell de galeta. Parpellejava i veia passar la qualcada, els cavallers vestits de frac, amb esperons de plata a les botes, capells negres i canyes braves, els cavalls fent capades i bellumes, amb les estrelles de mirall que els posaven al front.
Un somriure
25/06/24 0:30
También en Opinión
- Preocupación policial porque los clanes de Son Banya adulteran cada vez más la cocaína
- Cambio de tiempo: parte de Mallorca estará este lunes en alerta por lluvias y tormentas
- Tensión vecinal por la carretera que une Secar de la Real y Establiments
- El alumno censurado en su graduación: «No soy un incendiario, lo consulté con compañeros y con dos profesores»
- Son Sant Joan convertirá la zona del control de seguridad en un gran 'hall' comercial como el de El Prat
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.